Des de la IAC CATAC volem mostrar el nostre rebuig frontal davant la proposta del Govern de
Catalunya de desplegar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en centres educatius de màxima
complexitat.
Es tracta d’una mesura profundament errònia, regressiva i perillosa, que parteix d’una mirada
securitària sobre l’educació i que, en tots els sentits, suposa discriminació, criminalització,
revictimització i etiquetatge.
És una proposta discriminatòria i estigmatitzadora perquè no és d’aplicació universal, fet que
implica assenyalar determinades escoles com a perilloses i, per tant, assenyalar directament
l’alumnat, el barri i la mateixa escola.
Sota criteris socials, econòmics i territorials, es determina si l’alumnat mereix educació o
vigilància, quan el que caldria seria dotar plenament els centres de professionals propis de l’àmbit
educatiu fins a assolir allò desitjable.
La lògica de la sospita permanent s’instal·la damunt de l’alumnat a través de policies que, encara
que siguin de paisà, el situen no com a subjecte educatiu, sinó potencialment com un problema
de seguretat, fet que vulnerabilitza encara més grups que ja es troben en situació de
vulnerabilitat.
La proposta del Govern no posa el focus en la prevenció ni en l’educació, sinó en la intervenció un
cop els fets, lamentablement, ja han succeït. Això és, en si mateix, una renúncia a la funció
transformadora de l’educació. Resulta, a més, una mesura especialment insultant quan des del
Govern es neguen sistemàticament els recursos necessaris per a l’educació pública, però no es té
cap inconvenient a destinar partides pressupostàries generoses a l’ampliació de la plantilla dels
Mossos d’Esquadra, al seu augment salarial i a la reducció de la seva jornada laboral, mentre el
personal educatiu i les treballadores de la intervenció social patim una precarietat crònica i ràtios
inassolibles. Aquesta situació és extensible a la major part dels cossos de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya.
Si realment volem espais segurs, cal apostar per la prevenció, cal posar tot l’esforç a garantir que
els fets lamentables no succeeixin i això, passa per dotar els centres d’eines educatives i de recursos
humans suficients per treballar els conflictes des de l’arrel. No passa, en cap cas, per externalitzar
aquesta responsabilitat a cossos policials.
Així doncs, el Govern, amb aquesta mesura, assumeix directament que les escoles no són un espai
segur, fet que evidencia una gestió absolutament negligent per part de l’Administració.
Des de la IAC CATAC fa anys que denunciem la manca de recursos i la sobrecàrrega de feina als
centres educatius, i ens hem cansat de portar aquestes qüestions als comitès de salut i prevenció
de riscos laborals. També fa anys que exigim mesures estructurals per garantir entorns educatius
segurs. La resposta, massa sovint, ha estat el silenci o la inacció.
Un cop més, reivindiquem la necessitat urgent d’incorporar més professionals als centres educatius,
als CRAE, als CREI, als centres de justícia juvenil i a totes aquelles institucions, com l’Escola, on es
treballa amb la infància i la joventut.
Les tasques que van més enllà de la docència no poden recaure exclusivament en el professorat.
Calen equips interdisciplinaris amb presència estructural d’educadores socials, treballadores
socials, psicòlogues i altres professionals que puguin abordar els conflictes des d’una perspectiva
educativa, comunitària i preventiva, més enllà de la tasca docent. Aquesta és una mancança que
secundarà qualsevol persona que hagi estat en contacte amb una escola, sigui pel motiu que
sigui i sigui quina sigui l’escola.
S’esdevé doncs imprescindible i d’obligat compliment garantir la presència a tots els centres,
d’aquestes figures professionals i no de policies.
Nosaltres estem parlant d’EDUCACIÓ, així, en majúscules, com una eina per transformar, mentre
el Govern parla de control policial a les escoles.
Allà on vostès volen posar policia, nosaltres exigim recursos, drets i futur.
MOLTA POLICIA, POCA EDUCACIÓ