ELECCIONS

HEM FET, FEM I FAREM

I esclatà la pandèmia, i ens van dir que no era possible posar la vida al centre.

I la vida al centre vàrem posar.

 Vàrem defensar que totes i cadascuna de les treballadores estiguessin protegides, vàrem exigir equips de protecció individual per a totes i el teletreball com a mesura innegociable de protecció, més enllà de ser una mesura indiscutible de conciliació. I així, totes i cadascuna de les treballadores públiques vàrem empènyer en mig de la tempesta, per tal d’assegurar uns serveis públics indispensables per a tota la ciutadania.

 I ens van dir que no era possible estabilitzar, que hauríem de seguir sotmeses i precàries a un sistema que només ens oferia uns processos injustos com a via per a la dignitat laboral; i, el que és el pitjor de tot, van voler enfrontar les treballadores amb les treballadores.

 Aleshores… manifestacions a Madrid, convocatòries de vaga, reunions amb grups polítics al Congrés dels Diputats i al Senat, concentracions al Parlament de Catalunya, trobades amb els diferents Grups Parlamentaris, i l’encapçalament de grups de treball del sindicalisme alternatiu per colpejar totes juntes.

 Incansables i tossudes, vàrem defensar que les que estaven es quedaven. I aquí estem! Més fortes, estables i unides que mai, a les portes de tancar un procés històric que ha estabilitzat més de 13.000 persones de l’Administració Pública de Catalunya, i alçades com sempre perquè cap ni una se’n vagi al carrer. Aquí estem, defensant un concurs de trasllats equitatiu, transparent i just que permeti millorar la vida de moltes i asseguri el dret a la mobilitat, i som els impulsors d’una promoció interna que recull el 45% de les places de l’estabilització, quan ens havien dit que això no seria possible…

 I ara? …

Doncs ara a per les 35 hores, a per un tercer dia de teletreball i a per una setmana laboral de 4 dies. A seguir-vos defensant lliurement i fent assemblees per recollir les vostres demandes. A seguir-vos atenent de manera individual i amb la màxima celeritat possible, a seguir assegurant que els processos que venen siguin adequats a la realitat laboral de les persones. Orgulloses i convençudes del que hem fet, seguim caminant per millorar i seguir-vos representant sempre des d’un sindicalisme alternatiu, combatiu, d’esquerres, feminista i de classe.

I ara digueu-nos, què més és impossible?