ANNEX MESA SECTORIAL
JUNY 2025
Cataccrac annex 1 Sectorial juny 2025
El sindicat ha de combatre la formació en “pseudoteràpies” i les “pseudociències” a la Generalitat de Catalunya perquè són contràries a la defensa dels drets laborals i poden perjudicar la salut en el treball
Volem posar en coneixement des del sindicat IAC-CATAC una preocupació que tenim a la secció sindical del Departament d’Economia i Finances amb relació a un determinat tipus de formació que imparteix el Departament al seu Pla de formació adreçat a treballadors i treballadores públiques del Departament. I ens consta que en altres Departaments també fan aquest tipus de formació.
El contingut d’aquest Pla de formació l’elabora la Unitat de Formació del Servei de Recursos Humans recollint necessitats formatives que transmeten els caps de les diferents unitats. El grup de treball de formació del Departament, en el qual tenim representació IAC-CATAC, es reuneix periòdicament per a comentar la programació i l’execució de les activitats formatives.
En diverses ocasions, des de la IAC-CATAC hem expressat en aquest grup de treball la nostra preocupació per la proliferació de determinades formacions dins la categoria de “comunicació i habilitats”, especialment aquelles que aborden aspectes emocionals i relacionals des d’enfocaments que considerem inadequats i, fins i tot, potencialment perillosos.
Volem deixar molt clar que des de la secció sindical sempre hem defensat la necessitat de formació en habilitats emocionals, especialment per la seva relació directa amb la prevenció de riscos psicosocials i com a part de les mesures derivades d’avaluacions pactades en aquest àmbit. Tanmateix, hem detectat que alguns cursos recentment impartits presenten greus deficiències en el seu plantejament.
En concret, ens preocupen els següents aspectes:
- Ús de metodologies sense base científica: S’apliquen enfocaments i tècniques pseudocientífiques, mancades de validació empírica i sense cap reconeixement per part de la comunitat científica. Aquestes metodologies no garanteixen ni l’eficàcia ni la seguretat de les persones que les reben.
- Risc per a persones emocionalment vulnerables: Alguns continguts poden generar dependència psicològica o confusió en persones en situació de vulnerabilitat emocional. També poden actuar com a porta d’entrada per a la difusió de creences o ideologies alienes a l’objectiu formatiu.
- Retard en l’abordatge adequat de problemàtiques reals: Aquest tipus de formació pot portar a l’abandonament o a la dilació de tractaments mèdics o intervencions professionals adequades, a més de generar pèrdua de temps i recursos públics. En ocasions, acaben culpabilitzant la persona treballadora en lloc d’abordar les causes estructurals o organitzatives del malestar.
- Transmissió de valors contraris als drets laborals: Molts d’aquests cursos promouen una actitud d’acceptació acrítica de les injustícies i opressions en l’àmbit laboral. S’estigmatitza la confrontació i la denúncia com a eines legítimes de defensa dels drets, i s’afavoreix la docilitat i la resignació davant de situacions d’abús de poder, discriminació o sobrecàrrega de feina.
Les “pseudoteràpies” i les “pseudociències”
L’Observatori de l’Organització mèdica col·legial d’Espanya contra les pseudociències, pseudoteràpies, intrusisme i sectes sanitàries defineix pseudoteràpia “com una proposta de cura de malalties, alleugeriment de símptomes o millora de salut, basada en criteris sense el suport de l’evidència disponible”. Aquestes pràctiques poden tenir greus conseqüències per a la salut pública, especialment quan substitueixen tractaments mèdics validats o desvien l’atenció de solucions realment efectives.
Segons aquest Observatori, algunes de les tècniques que actualment es consideren pseudoterapèutiques o amb risc de derivar en pràctiques sectàries són:
- PNL (programació neurolingüística): No ha demostrat cap eficàcia terapèutica significativa en estudis científics rigorosos. És considerada una pràctica altament especulativa i, en alguns casos, amb característiques pròpies de moviments quasi-religiosos, amb risc de manipulació i dependència psicològica.
- Mindfullnes: Tot i que pot tenir aplicacions concretes en entorns clínics, el seu ús indiscriminat i sense supervisió qualificada pot esdevenir una porta d’entrada per a moviments de tipus sectari o per a pràctiques de manipulació emocional. És necessari contextualitzar-ne l’ús i evitar la seva banalització.
Font: Informe de l’Observatori contra les pseudociències (https://www.conprueba.es/sites/default/files/multimedia/documentos/informes-pseudoterapias_1.pdf)
A més, el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha desenvolupat el Pla per a la protecció de la salut davant les pseudoteràpies. En l’Informe preliminar sobre les tècniques amb pretesa finalitat sanitària, s’analitzen 138 tècniques que no disposen de proves suficients d’eficàcia (com ara assajos clínics controlats, revisions sistemàtiques o metaanàlisis). Aquest informe assenyala que tècniques com el mindfulness i la PNL es troben encara en fase d’avaluació i no poden ser considerades metodologies validades per al seu ús terapèutic generalitzat.
El Pla de formació
Les representants i els representants de IAC-CATAC al grup de formació del Departament d’Economia i Hisenda hem expressat reiteradament la nostra preocupació per la presència de continguts relacionats amb pseudoteràpies i enfocaments metodològicament qüestionables en l’oferta formativa del Departament. En diverses ocasions, hem sol·licitat la retirada d’aquests cursos, entenent que no s’ajusten als criteris de rigor científic ni als valors que haurien d’inspirar la formació del personal públic.
A tall d’exemple, en l’oferta de formacions en “comunicació i habilitats” de l’any 2023, vam traslladar la nostra oposició a la inclusió de cursos com:
- “El quart nivell de consciència”
- “Programació Neurolingüística (PNL)”, en dues edicions diferenciades
- “Mindfulness”, en relació amb el seu enfocament i metodologia concrets
Vam argumentar que aquestes formacions no només manquen de base científica sòlida, sinó que poden suposar un risc si s’apliquen en contextos professionals sense supervisió adequada o amb finalitats que excedeixen la millora de competències laborals.
En el Pla de Formació del 2024, es van tornar a programar cursos vinculats a pseudociències i pseudoteràpies, malgrat les advertències i peticions reiterades d’aquest sindicat. Davant d’aquesta situació, vam sol·licitar informació detallada sobre el perfil de les docents i el contingut de les sessions. Són aquests:
Des de IAC-CATAC, en el si del grup de formació, hem reiterat la nostra petició de retirada d’aquest tipus de cursos, així com la seva substitució per formacions amb fonament metodològic i científic contrastat, com els que es poden trobar dins dels diversos àmbits de les ciències socials i les humanitats, amb especial atenció als enfocaments validats en psicologia, pedagogia, sociologia o filosofia pràctica.
Hem insistit especialment en la necessitat de defugir les pseudoteràpies, ja que no només són ineficaces, sinó que poden tenir conseqüències perjudicials si es presenten com a eines legítimes de gestió emocional en l’àmbit laboral.
La resposta per part de la unitat de recursos humans ha estat que aquests cursos tenen una bona valoració i demanda per part del personal assistent, i que no es tracta de teràpies pròpiament dites, sinó d’introduccions breus a determinats coneixements. També se’ns ha convidat a participar-hi per poder comprovar de primera mà els continguts i el plantejament.
Considerem que el fet que una formació tingui acceptació o demanda no pot ser, per si sol, un criteri suficient per mantenir-la dins l’oferta formativa. Les polítiques de formació, especialment en l’àmbit públic, han de basar-se en criteris objectius, estratègics i de qualitat, no només en la satisfacció immediata de les persones assistents. Això vol dir que s’han de prioritzar aquelles accions formatives que:
- Parteixen de metodologies contrastades i amb base empírica;
- Tenen eficàcia i eficiència demostrades;
- Contribueixen al desenvolupament personal i professional real de les persones treballadores;
- I estan alineades amb els valors democràtics, ètics i de servei públic que ha de promoure la Generalitat com a institució.
Les formacions pseudocientífiques o de base ideològica no contrastada van en sentit contrari a aquests criteris.
A més, cal destacar que el fet que la Generalitat ofereixi aquestes formacions contribueix a legitimar i difondre les tècniques i discursos que promouen, cosa que pot generar confusió o adhesió acrítica entre el personal. Algunes de les entitats contractades per oferir aquestes formacions utilitzen, a més, el nom de la Generalitat com a element de prestigi i propaganda a les seves webs corporatives, com és el cas de:
Això contribueix a la normalització institucional de discursos i pràctiques que no haurien de tenir cabuda dins l’administració pública, per raons de rigor, responsabilitat, transparència i servei a l’interès general.
L’experiència en un dels cursos: Eines pràctiques per gestionar reptes
Un delegat de la secció sindical va assistir al curs Eines pràctiques per gestionar reptes el passat 30 d’abril. El programa era aquest:
- Aprendre a identificar les possibles discrepàncies i les seves causes.
- Utilitzar l’autocomprensió i l’autoanàlisi com a via per desenvolupar la nostra habilitat per resoldre conflictes.
- Disposar de recursos per gestionar eficaçment les situacions de discrepància.
I el programa descrit incloïa:
- Descripció d’un repte o conflicte.
- Desenvolupament del conflicte.
- La resolució de conflictes, eines, habilitats, valors.
- Com afrontar les discrepàncies , casos pràctics.
La formadora era Assumpció S.B. La formadora va basar part de la sessió en les teories de David R. Hawkins, les quals presenten una suposada jerarquia evolutiva de la humanitat. En la cúspide d’aquesta jerarquia hi situava les persones que han “il·luminat” o “elevat” la seva consciència fins a nivells superiors, mentre que en la part inferior es trobarien aquelles que encara perceben el conflicte de manera binària i el resolen per la via de “la força”. Les persones “evolucionades”, segons aquest discurs, tindrien un “autoritas” o “power” capaç de transformar la realitat per la seva sola presència. es presentaven sil·logismes com si fossin veritats absolutes, com ara: “El patiment existeix per manca d’habilitats, aprenentatges, eines i coneixements” o “El conflicte és una manera negativa de percebre el repte, mentre que veure-hi un repte és la forma correcta i elevada d’entendre’l.” David R. Hawkins és conegut pel seu “mapa de la consciència”, una escala jeràrquica que situa emocions i actituds humanes des de la vergonya o la por fins a l’amor, la pau i la il·luminació. La seva teoria sosté que:
- El conflicte i el patiment són conseqüència d’un nivell de consciència baix.
- Les persones poden ascendir en aquesta escala mitjançant pràctiques com la meditació o l’autoconeixement.
- El “veritable poder” no s’imposa, sinó que flueix de manera natural des de nivells alts de consciència.
El contingut es va orientar a afirmar que només mitjançant un estat superior de consciència o “il·luminació” es podia superar el conflicte. Això, però, va derivar en una visió segons la qual tot mecanisme de defensa o reivindicació per la via del conflicte (com poden ser les lluites laborals, les denúncies d’assetjament o les protestes col·lectives) és un símptoma d’un estat inferior de consciència.
A parer de la nostra secció sindical, aquesta mirada té implicacions greus: porta a una desactivació perillosa del dret a la protesta i a la defensa col·lectiva. Segons aquesta lògica, si una persona és víctima d’un abús i reacciona, ja no és una víctima, sinó algú que actua des d’un nivell evolutiu baix. Això és profundament pervers i desarma qualsevol treballador. D’altra banda, la jerarquia evolutiva presentada és arbitrària, classista i racista. A tall d’exemple, una treballadora assistent al curs va intervenir i va afirmar que les societats africanes es troben en nivells inferiors a les europees i per estar més associades al conflicte. Aquesta afirmació no va ser qüestionada per la resta del grup ni per la formadora, que va continuar defensant la jerarquia basada en la “qualitat” de la consciència.
Entenem que la metodologia d’aquesta formació no és explícitament racista però sí que condueix a generar afirmacions racistes, com la que comentem. La metodologia no és explícitament sectària ni doctrinària, però afavoreix la configuració d’un discurs pseudocientífic, pseudoreligiós, autoritari i potencialment estigmatitzador, que legitima desigualtats i culpabilitza les víctimes per no haver assolit un suposat estat de consciència superior.
Cal afegir que la formadora va facilitar el seu correu electrònic personal i un bolígraf amb el nom de l’empresa que representa – Agape – , utilitzant així l’espai formatiu per promocionar la seva activitat privada.
Valoració de la secció sindical sobre l’ús de “pseudoteràpies” i les “pseudociències” en el Pla de formació
Partint de l’anàlisi dels determinades activitats formatives dels últims anys i de l’assistència al curs Eines pràctiques per gestionar reptes, denunciem que alguns cursos que fa el Departament:
- Associen el conflicte amb una mancança personal.
- Presenten la transformació interior com a única via legítima per resoldre discrepàncies.
- Menystenen les estructures de lluita col·lectiva (sindicats, denúncies, accions) i deslegitimen els mecanismes de defensa i reivindicació col·lectius, fonamentals per a la protecció dels drets laborals.
- Despolititzen, neguen la necessitat de conflicte com a eina legítima per a transformar estructures injustes.
- Jerarquitzen, estableix una escala moral i espiritual on qui protesta o denuncia és menys evolucionat.
- Culpabilitzen al treballador, carregant-li la responsabilitat per no “vibrar alt” o no tenir la “consciència adequada”.
- Justifica desigualtats com el classisme, el capacitisme i el racisme es poden reforçar sota l’aparença de una jerarquia de “nivells de consciència”.
- No empodera el treballador/a públic, sinó que el neutralitza.
- En lloc de fomentar drets i eines reals de resolució de problemes, promou una acceptació acrítica de jerarquies invisibles.
- El problema sempre és l’individu (per no “vibrar alt”) i mai el sistema.
- No ofereix eines útils per a la resolució de conflictes reals en entorns laborals.
- Substitueix la responsabilitat col·lectiva i institucional per una falsa promesa d’elevació personal.
- Aquesta formació es presenta com un perill per la salut i seguretat dels treballadors en relegar la resolució de les possibles problemàtiques derivades de violència interpersonal, assetjament, … a altres mètodes diferents dels canals i procediments establerts pels serveis de prevenció de riscos laborals.
Mesures
Com s’ha comentat, hem estat insistents en aquest tema i recursos humans no ha fet cap canvi al respecte. Ens cal, doncs, una acció més contundent. Per això demanem la implicació de l’acció sindical de IAC-CATAC. Proposem:
- Revisió i interrupció d’aquesta formació, evitant la seva repetició en el futur.
- Exigència de rigor científic en els continguts formatius, excloent pseudociències i teories sense aval acadèmic.
- Prohibició o regulació de la promoció privada dins les formacions públiques (captació de clients).
- Garantia de continguts fonamentats en valors democràtics i drets laborals:
Psicologia del treball / Prevenció de riscos / Resolució de conflictes amb base jurídica, social i empírica.