El 12 d’octubre no tenim res a celebrar. La colonització d’Amèrica va significar espoli, explotació, imposició cultural i violència contra els pobles originaris. Segles després, les formes de dominació han canviat, però les lògiques de poder que situen els interessos econòmics i geopolítics per damunt dels drets dels pobles continuen presents.

El colonialisme no és només una pàgina del passat. Les seves lògiques de dominació continuen presents en l’ocupació de territoris, l’espoli dels recursos naturals, les ingerències externes i la negació del dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. L’imperialisme continua adoptant formes militars, polítiques i econòmiques que travessen fronteres i condicionen la vida de milions de persones.

Palestina és avui una de les expressions més brutals d’aquesta realitat. Un poble sotmès durant dècades a ocupació, despossessió i apartheid afronta una destrucció devastadora a Gaza, mentre la comunitat internacional continua sense garantir els drets fonamentals de la població palestina. Davant d’aquesta situació, reafirmem la solidaritat amb el poble palestí i la defensa del seu dret a viure lliurement a la seva terra.

El nostre internacionalisme parteix de la senzilla idea que els drets dels pobles i els drets de la classe treballadora no tenen fronteres. El colonialisme que recordem cada 12 d’octubre no és només una realitat del passat. Les seves lògiques de dominació continuen presents en un món on els interessos econòmics i geopolítics de les grans potències condicionen la sobirania dels pobles, l’accés als recursos i les condicions de vida de milions de persones.

Davant les ocupacions, les ingerències, l’espoli i les agressions, des de IAC-CATAC defensem el dret d’autodeterminació dels pobles i la solidaritat internacionalista com a part inseparable de la lluita sindical i de classe. Perquè defensar Palestina, Rojava, el Sàhara Occidental o els pobles d’Amèrica Llatina davant les ingerències externes és també defensar que cap poble ha d’estar sotmès als interessos d’un altre.

Com a sindicalisme de classe, sabem també que colonialisme i imperialisme tenen una dimensió econòmica. L’explotació dels territoris va lligada a l’explotació de les persones que hi viuen i treballen. Les multinacionals, l’extractivisme, l’espoli dels recursos i la subordinació de territoris sencers als interessos del capital formen part d’un sistema que concentra la riquesa i socialitza la precarietat, la destrucció ambiental i els conflictes.

Per això, aquest 12 d’octubre reivindiquem la memòria dels pobles colonitzats i la solidaritat amb els pobles que avui continuen resistint. Davant del racisme, el colonialisme, l’imperialisme i totes les formes de dominació, defensem l’internacionalisme, la solidaritat entre pobles i el dret a l’autodeterminació.

Del colonialisme al genocidi, l’imperialisme continua.

12 d’octubre: res a celebrar.