Cataccrac Productivitat 360 novetats març
La productivitat 360 continua demostrant el que la IAC-CATAC vam advertir des del primer dia: un nyap monumental convertit en sistema. Gràcies a la pressió de la IAC-CATAC que des del primer dia ha estat denunciant i fent públic el desastre de la productivitat el Govern del PSC, Funció Pública, CCOO i UGT (els sospitosos habituals) s’han vist obligats a muntar una parafernàlia per parlar del nyap. La situació és gairebé còmica si no fos perquè afecta el salari de milers de treballadores.
Després de dies de caos, incidències i indignació del personal públic amb la productivitat 360, ara UGT i CCOO surten corrents a anunciar que s’han “resolt disfuncions” del sistema.
El relat és sorprenent: els mateixos sindicats que van signar el pacte amb Funció Pública el 2024, que han defensat aquest model durant dos anys i que han avalat totes les seves trampes, ara es presenten com si haguessin vingut a salvar la situació.
La realitat és molt més simple: ells han creat el problema i ara intenten vendre la solució.
Fa dos anys que van signar un acord que ja vam denunciar com un parany. Dos anys després, el sistema continua generant incidències, discriminacions i inseguretat jurídica. I ara, a sobre, ens diuen que encara s’ha de seguir negociant, deixant-nos fora perquè no passarà per la Mesa General de Negociació, sinó per un comitè tècnic entre FP, CCOO i UGT. Els grans valedors d’aquesta vergonya de productivitat són els que l’han d’arreglar. Anem apanyats.
Si després de dos anys de pacte encara s’ha de negociar com aplicar-lo, potser el problema no és tècnic. Potser el problema és que el model és un nyap. DOS ANYS DESPRÉS, EL SISTEMA ENCARA NO FUNCIONA!
El complement de productivitat 360 s’ha convertit en un autèntic despropòsit administratiu. Incidències constants a l’aplicatiu, criteris contradictoris entre departaments, interpretacions diferents dels requisits i un allau de consultes que les unitats han hagut d’absorbir mentre la feina real continuava acumulant-se. El servei públic s’ha vist ressentit de tanta burocràcia que no duu enlloc.
Mentrestant, el personal públic ha hagut de perdre hores i hores en formacions, tutorials i cursos per aprendre a utilitzar un sistema que no funciona. Parlem de vuit hores de formació obligatòria per un model que ni tan sols l’Administració és capaç d’aplicar correctament i complir l’acord de Govern.
Temps públic malgastat. Feina que no es fa. Serveis públics que se’n ressenten. I després ens venen a dir que tot està “resolt”.
El més preocupant no és només el caos del sistema. És la prioritat política d’alguns. En lloc de reconèixer l’error i exigir retirar aquest model, CCOO i UGT prefereixen salvar el pacte que van signar per davant de defensar el personal, els serveis públics i exigir millores reals per a les treballadores públiques.
Mentrestant, continuen bloquejades les negociacions que realment importen:
les 35 hores setmanals i la recuperació del poder adquisitiu perquè Funció Pública ha anul·lat la Mesa Sectorial de febrer, el Grup de Treball de Mesures Laborals de la Mesa General de Negociació de febrer i el grup de treball de Selecció i Provisió que s’havia de celebrar al febrer. Amb el silenci còmplice de CCOO i UGT que s’han reunit abans per salvar Funció Pública del nyap de la productivitat.
La prioritat dels sospitosos habituals és clara, salvar els mobles sense passar per la casella de responsabilitats i dimissions que pertocaria. De res serveix arreglar un pacte que és completament ineficient i perjudica al personal púbic de la Generalitat de Catalunya. És una INCOMPETÈNCIA MANIFESTA per part de Funció Pública, també.
La situació és encara més greu quan s’analitza el contingut de les suposades “solucions”.
Alguns dels punts que ara es corregeixen són exactament els mateixos que la IAC-CATAC ja havíem advertit que generarien problemes, que s’havien d’eliminar des del principi, i que van suposar que no signéssim la productivitat el 2024 i el portéssim al TSJC. Ara els treuen dos anys després, i fins i tot reconeixen que la negociació haurà de continuar.
Traduït: no tenen clar ni la legalitat ni la seguretat jurídica del que estan aplicant i han de consultar-ho amb l’assessoria jurídica.
Dos anys de pacte. I encara estan improvisant. Tot per portar-nos al model anterior, una autoavaluació i una avaluació de la persona superior jeràrquica, amb l’inconvenient que ara és per objectius i només es cobra el 100% del complement si es treu una valoració superior al 90%. Traduït, totes aquelles persones cap que puntuïn amb un 3 el personal, treuen diners del complement. Cal recordar que aquest complement del 2025 té un acumulat, també, del 2024.
Aquest episodi torna a demostrar una realitat que el personal públic coneix molt bé. Alguns sindicats prefereixen la cadira fixa a la negociació real. La Generalitat de Catalunya assegura una cadira fixa a les meses de negociació a CCOO i UGT, mentre que la resta de sindicats ens les hem de guanyar per eleccions. Cal recordar que és una discrecionalitat de l’Administració otorgar aquestes cadires, a la Generalitat Valenciana, per exemple, no es dona aquest supòsit.
CCOO i UGT prefereixen fer notes triomfalistes abans que reconèixer errors, prefereixen salvar la cara del Govern abans que defensar el personal. No es mossega la mà que et dona de menjar. I mentre això passa, Funció Pública continua deteriorant les condicions laborals del sector públic amb el suport dels seus interlocutors habituals.
Des de IAC-CATAC ho vam advertir des del primer dia: el sistema de productivitat 360 era un error de fons. No és una millora de gestió, és un mecanisme de control salarial, burocràtic i arbitrari. I la realitat està confirmant exactament el que vam denunciar.
El que cal no és retocar el model, el que cal és abandonar aquest sistema i introduir una tercera paga extra per a tot el personal de la Generalitat de Catalunya. I començar a negociar de veritat el que el personal públic fa anys que reclama:
- 35 hores setmanals
- Recuperació del poder adquisitiu
- Augments retributius consolidats
- Major flexibilitat horària i teletreball per una conciliació real