Funció Pública manté el criteri excloent de la productivitat 360
El criteri d’avaluació de la productivitat 360 per a l’abonament del període 2025 no canvia. Totes aquelles treballadores que no tinguin un mínim de 121 dies treballats entre l’1 de maig i el 31 de desembre de 2025 no percebran el complement. En aquest còmput de dies “efectius” no es comptabilitzen ni vacances ni baixes ni permisos de cures, inclosos els de maternitat i paternitat, ni les situacions protegides com les absències per violència de gènere. Ens sembla gravíssim.
Això no és un error tècnic. És el resultat d’un acord signat a inicis del 2024 per CCOO i UGT amb Funció Pública que ja contenia aquesta trampa i que el Govern va validar mitjançant un acord.
La jugada és clara: el 2025 la productivitat no s’inicia fins a l’1 de maig, a tocar del període de vacances i amb concursos de trasllats pendents de resolució. El resultat és que moltes treballadores no arribaran als 121 dies exigits i quedaran fora del cobrament. I tot això en un complement que, a més, arrossegava part de la quantia del 2024 posposada perquè el sistema 360 no estava preparat. Una productivitat posposada per un altre pacte de CCOO i UGT amb Funció Pública.
És absolutament escandalós que Funció Pública apliqui criteris tan restrictius quan ha estat incapaç de desplegar correctament el sistema dins els terminis establerts. El personal paga els errors de gestió de l’Administració.
Més enllà de la fixació d’objectius, dels cursos, de les entrevistes i de l’avaluació subjectiva, el 360 és una pèrdua de temps monumental. No millora el servei públic. El burocratitza. No dignifica el personal. El sotmet a una lògica de mercat que tracta les treballadores com a producte i no com a garants del funcionament dels serveis públics.
El Govern s’omple la boca de millorar el servei públic mentre l’erosiona des de dins. La tàctica és coneguda: debilitar allò públic per justificar externalitzacions i privatitzacions. I mentrestant, carregar sobre el personal la responsabilitat d’un sistema defectuós.
L’Acord de Govern és clar gràcies a CCOO i UGT per acceptar aquestes condicions que el Govern de la Generalitat va imposar:
“El període d’avaluació és el comprès entre l’1 de maig i el 31 de desembre de 2025. Per poder percebre el complement de productivitat s’han d’haver prestat serveis efectius a l’Administració durant un temps superior a quatre mesos.”
“Serveis efectius”. Aquesta és la clau restrictiva que des de IAC-CATAC considerem que s’aplica erròniament.
IAC-CATAC hem interposat recurs contenciós contra l’Acord de Govern davant el TSJC que segueix el seu curs. Estem estudiant, també, vies individuals perquè les persones afectades puguin defensar els seus drets. Però la magnitud del perjudici és tan gran que la via judicial és, avui, l’única possible.
Instem a les persones que no són avaluables a tenir una constància efectiva d’aquest fet: presentar una petició genèrica al Secretari/ària General del seu Departament sol·licitant que s’habiliti la seva autoavaluació. Aquesta acció obrirà el període de terminis de la via judicial.
Paral·lelament, instem també a les persones que no estiguin d’acord amb aquesta productivitat ni amb aquest sistema d’avaluació a presentar una queixa per e-valisa al Conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
Des de la IAC-CATAC volem afegir una reflexió.
El personal públic mereix debat rigorós, no consignes simplistes ni marcs retòrics importats del populisme reaccionari que prolifera arreu d’Europa i Amèrica i que es basa en la desinformació.
Quan el sindicalisme substitueix l’argumentació per vinyetes generades amb IA i insinuacions infundades, s’allunya de la seva funció essencial: defensar drets amb coherència i solidesa.
Resulta especialment sorprenent que qui avui ens acusa d’immobilisme hagi avalat un augment retributiu per al 2026 de l’1,5%. Un increment insuficient que consolida la pèrdua acumulada de poder adquisitiu del personal públic. No es pot signar un 1,5% i després mudar-se de rebel.
El sindicalisme no és importar marcs ideològics que divideixen el col·lectiu en blocs i enemics imaginaris. Tampoc és reduir el debat a caricatures digitals com si fossin uns streamers i nosaltres els “zurdos”.
Si la resposta a un recurs al TSJC és una vinyeta, el problema no és nostre.