El que passa quan els drets només existeixen sobre el paper
Per fi, el passat divendres 20 es va celebrar la primera CIVE de l’any. Una reunió que, lluny de ser tècnica o rutinària, ha tornat a evidenciar un problema estructural: l’Administració reconeix drets… i acte seguit: posa traves, els retalla o els dilata fins a fer-los inoperatius.
Des de la IAC-CATAC no fem sindicalisme de passadís ni de titular. Fem sindicalisme de drets reals. I el que hem vist en aquesta CIVE és preocupant.
A continuació, el nostre posicionament, clar i sense eufemismes.
-
Jubilació parcial: ampliem el límit …. però mantenen el tap posat. Vam aconseguir ampliar el límit de 57 places, però tot queda igual.
Quan Funció Pública va presentar l’acord de Jubilació Parcial signat el 2 de desembre, ens van dir que només hi havia 57 places perquè, segons ells, eren totes les sol·licituds rebudes.
Des de la IAC‑CATAC ja vam avisar que això no era realista:
- No s’havia informat bé el personal,
- El procés no havia tingut la difusió mínima,
- L’acord encara no estava signat quan s’havien de fer les sol·licituds.
Gràcies a la pressió que vam fer, vam aconseguir obrir un nou termini urgent perquè tothom pogués presentar la seva petició. Tot i això, aquesta informació l’haurien d’haver donat els departaments, no haver-se amagat fins que la IAC la va forçar.
Ara com ara, la situació és:
- No ens han donat cap llistat nou,
- No sabem quantes sol·licituds s’han rebut,
- No han dit quan es publicaran les places per cobrir les jubilacions,
- I només rebem evasives i zero
De la IAC‑CATAC ho diem clar: vam obrir la porta… però Funció Pública la manté mig tancada.
Una vegada més, drets bloquejats i un escenari que apunta, novament, als tribunals.
-
Jubilació parcial i categories a funcionaritzar o extingir: excuses per vulnerar drets
Per acabar-ho d’adobar, alguns departaments es neguen a treure a Oferta Pública les places necessàries perquè el personal que ocupa llocs “a funcionaritzar” o “a extingir” pugui accedir a la jubilació parcial.
Això és molt greu, perquè:
- Va en contra del Conveni,
- Va en contra de l’acord signat el 2 de desembre de 2025,
- I deixa treballadors i treballadores atrapats sense poder exercir un dret que els correspon. Generant una discriminació encoberta.
No es pot dir que un dret és universal i després excloure categories senceres per conveniència administrativa.
De la IAC‑CATAC ho diem clar: No permetrem que cap categoria quedi exclosa per una excusa administrativa. Si cal, portarem el cas a la via jurídica.
-
Complement transversal: prou discriminacions i “doctrines” inventades
Quan es va signar el nou complement transversal l’abril de 2024, Funció Pública es va comprometre a informar a la CIVE de totes les persones a qui se’ls hagués concedit. Però la realitat és que mai no van entregar cap informació.
Des de la IAC‑CATAC hi hem reclamat i finalment hem aconseguit els llistats, tot i que parcials.
Aquests llistats ens permeten demostrar una cosa molt important:
- La “nova doctrina” que estan aplicant alguns departaments —i que Funció Pública deixa passar— és completament falsa.
- Aquesta doctrina diu que el personal que ocupa places a funcionaritzar o a extingir “no té dret” al complement transversal.
- És una discriminació flagrant, sense base normativa i contrària al que estableix el mateix acord.
El complement transversal és un dret i no una concessió discrecional de l’Administració. No pot dependre de la categoria ni convertir-se en un mecanisme per fragmentar el personal. I, en cap cas, pot ser utilitzat per penalitzar o castigar les treballadores i treballadors que es troben en procés de funcionarització. Els drets retributius no poden quedar condicionats a situacions administratives transitòries ni convertir-se en una eina de pressió. Si és un complement transversal, ho ha de ser per a tothom i en igualtat de condicions.
De la IAC‑CATAC ho diem clar: Si algun departament continua aplicant aquesta discriminació, ho portarem als tribunals.
Ni un pas enrere amb els complements i els drets del personal laboral.
-
Permís per hospitalització: prou interpretacions retallades i criteris arbitraris
El permís per hospitalització és un dret claríssim, però molts departaments continuen buscant maneres de retallar-lo. Cada centre aplica el criteri “a la seva manera”, i això provoca desigualtats completament injustificades.
Què està passant?
- En alguns centres només el concedeixen si el familiar ingressa a planta.
- En altres, si l’estada és a urgències “no conta”, tot i que la persona hi pot haver estat hores i hores.
- Hi ha llocs on sí que es concedeix quan la persona passa la nit, però en d’altres, arbitràriament, no.
I això és un problema molt greu, perquè el permís no depèn d’on dormi el familiar, sinó de la necessitat d’atenció continuada que motiva el permís.
Des de IAC‑CATAC, ho deixem clar:
- El permís s’ha de concedir quan hi ha una estada prolongada, sigui a urgències o a planta.
- Si la persona està més de 24 hores o passa la nit en observació, això ÉS hospitalització.
- El personal no ha d’assumir les conseqüències d’interpretacions inventades per cap departament.
Aquest desgavell ja l’hem denunciat en altres espais de negociació, però a la CIVE va tornar a quedar clar que el problema és estructural. No existeix un criteri únic d’aplicació i cada departament interpreta la norma segons la seva conveniència. Massa sovint, aquesta ambigüitat acaba servint per restringir drets i dificultar permisos.
Per nosaltres, aquest dret és fonamental, i si cal fer valer la jurisprudència i el Conveni, ho farem. Els drets familiars no són negociables
-
Formació interna i externa: un dret, no un favor
La formació és un dret fonamental del personal laboral, i ha de poder-se fer d’aquí a les 40 hores anuals, tant si és interna com externa, i tant si està vinculada directament al lloc com si està relacionada amb la professió o la seva evolució.
A la CIVE s’ha tornat a debatre —un cop més— què entra dins aquestes 40 hores i què no. I des de la IAC-CATAC ho hem deixat claríssim: tota la formació interna ha d’anar dins les 40 hores, estigui o no vinculada exactament al lloc concret que s’ocupa en aquell moment. Si l’Administració organitza una acció formativa, és perquè la considera útil, necessària o rellevant per al servei públic.
El problema és que continuen apareixent interpretacions diferents segons el departament. Es denega formació amb arguments com “no és exactament del teu lloc” o “no és imprescindible per a la teva plaça”. Aquesta manera de fer acaba limitant oportunitats i frenant la mobilitat o la promoció interna. I això no és casual: quan es restringeix la formació, es restringeix també el desenvolupament professional.
Des de la IAC-CATAC defensem una idea molt simple: la formació ha de servir per créixer professionalment, per reciclar-se, per optar a nous llocs i per millorar competències. No pot quedar reduïda a una visió tancada del lloc actual.
També hem recordat que, sovint, l’oferta formativa interna no cobreix totes les necessitats reals. En molts àmbits, la formació externa és imprescindible per mantenir-se actualitzat. Per això defensem que la formació externa relacionada amb la professió també s’ha de poder fer dins l’horari, sense traves ni penalitzacions encobertes.
La formació no pot convertir-se en una carrera d’obstacles ni quedar a mercè de criteris arbitraris. Les 40 hores són un dret reconegut i consolida i les farem valdre.
6. Periodistes i Protocol: condicions desiguals, manca de regulació i greuges econòmics
El col·lectiu de Periodistes i el de Protocol/Relacions Institucionals continua patint una situació de desregulació total. A la CIVE vam tornar a denunciar que no hi ha criteris comuns ni en horaris, ni en disponibilitats, ni en salaris, ni en càrregues de treball. Cada departament fa la seva interpretació, i això genera diferències enormes entre persones que fan exactament la mateixa feina.
Davant d’aquest desgavell, es va decidir crear un Grup de treball del col·lectiu de periodistes i la IAC‑CATAC també va demanar la creació d’altre Grup de Treball per a Protocol, cal posar ordre i garantir condicions dignes i homogènies. Aquesta demanda és imprescindible, perquè avui dia el personal treballa amb:
- Horaris irregulars i imposats a última hora,
- Torns i disponibilitat no regulada,
- Responsabilitats mal definides,
- Retribucions diferents per les mateixes funcions,
- i una manca total de criteris comuns entre departaments.
La IAC-CATAC hem portat a inspecció de treball algun departament per aquesta ‘mala praxis’.
A aquesta precarietat s’hi suma un greuge especialment sagnant: quan fan les mateixes hores i el mateix servei, el personal funcionari computen les hores extra de dissabte a 1,75, mentre que el personal laboral només a 1,5. Una discriminació injustificable i que vulnera el principi bàsic d’igual treball, igual retribució.
I, per si no n’hi hagués prou, en alguns departaments s’estan assignant funcions de periodista a personal funcionari del Cos Superior, en comptes de crear les places laborals corresponents. Això perjudica directament les persones afectades, perquè després no els compten els serveis prestats quan es presenten a oposicions de periodista, malgrat estar fent exactament aquesta feina.
Tot plegat reflecteix un problema estructural: aquest col·lectiu pateix desregulació, manca de reconeixement i pràctiques irregulars que cal aturar immediatament.
De la IAC‑CATAC ho diem clar:
- S’han de regular horaris, torns, disponibilitat i condicions.
- Cal garantir que cap persona laboral cobri menys que un funcionari fent la mateixa feina.
- S’han de crear les places laborals i acabar amb interinatges fraudulents.
- I el Grup de Treball s’ha de constituir ja, amb objectius i terminis clars.
7. Avaluació 360 i complement de productivitat: un sistema que no vam signar i que està ple d’errors
Recordem que IAC‑CATAC NO va signar aquest sistema. Sempre hem demanat que s’incorpori com una nova 3ra. PAGA. Ja vam advertir que seria una eina mal definida, injusta i amb risc de provocar greuges. Malauradament, el temps ens ha donat la raó. També, IAC-CATAC vam presentar un recurs al TSJC contra la productivitat 360 que segueix el seu curs judicial.
L’avaluació 360 i el nou sistema de complements de productivitat han estat, des del primer dia, un autèntic desgavell.
Què està passant?
- No s’ha garantit l’anonimat.
- S’han assignat avaluadors que no coneixen les persones que han de valorar.
- Persones que ja no són a la unitat continuen apareixent com a avaluables.
- Exclusions arbitràries de persones treballadores que no han estat computades per períodes treballats.
- L’aplicatiu informàtic ha estat ple d’errors constants.
- I en molts casos s’han generat discrepàncies entre els criteris de les unitats.
Aquest caos ha provocat que moltes persones temin perdre part del complement de productivitat per errors que no són responsabilitat seva, sinó d’una implementació mal feta i imposada sense consens sindical.
- Els errors de l’aplicatiu NO poden impedir el cobrament del complement.
- El personal no pot assumir les conseqüències d’un sistema que no és fiable.
- Aquest model s’ha de corregir i revisar a fons, perquè mai vam donar suport a aquesta manera d’avaluar.
8. Sentència de drets recuperats: ocultació, maniobres i risc de pèrdua de dies
El que ha passat amb l’aplicació de la sentència dels drets recuperats és molt greu. I cal dir-ho clarament: no ha estat un error administratiu, ha estat una gestió conscient del temps i de la informació.
Durant dies, des de la IAC-CATAC vam demanar explicacions sobre com i quan s’aplicaria la sentència. Dos dies abans de la CIVE, Funció Pública encara parlava en futur, com si tot fos incert, com si encara no hi hagués cap decisió presa. I no era cert. Ja sabien que l’aplicació havia de tenir efectes des de novembre de 2025.
Malgrat això, van deixar passar els dies sense informar amb claredat. Dies que sabien perfectament que no quedarien reflectits a ATRI. Dies que podien complicar o fins i tot desactivar reclamacions posteriors. Això no és improvisació. És una manera de reduir l’impacte real d’una sentència favorable al personal laboral.
ATRI no reflectirà res del 2025: el personal haurà de reclamar manualment
Funció Pública ha confirmat que ATRI no habilitarà cap opció per sol·licitar les hores o dies corresponents al 2025. Això vol dir que cada treballadora i treballador haurà de fer la reclamació directament al centre, al comandament o a Recursos Humans, sense cap eina que ho faciliti i amb un termini límit fixat fins al 31 de maig de 2026.
Aquesta decisió trasllada la càrrega administrativa al personal. Si no reclames, ho perds. Per això recomanem fer-ho per escrit, preferentment per e-valisa, deixant constància formal de la petició.
Centres amb torns i alta càrrega de feina
Hi ha centres amb molta plantilla laboral, amb torns continus i amb una càrrega de feina elevada. En aquests espais, les sol·licituds es poden acumular i generar tensions organitzatives. Des de la IAC-CATAC vam exigir més marge i flexibilitat per evitar col·lapses o restriccions indirectes.
La resposta de Funció Pública ha estat que “no hi haurà cap problema”. Ho vigilarem. I si n’hi ha, no permetrem que la falta de previsió es tradueixi en càrregues de treball a cost zero per al personal.
Què s’ha de reclamar del 2025
Perquè no hi hagi dubtes, aquests són els drets que no apareixeran automàticament a ATRI i que s’han de reclamar expressament:
- Un dia addicional de vacances en cas de gaudiment fraccionat.
- Deu dies naturals si les vacances fora d’estiu han estat imposades per necessitats del servei.
- Vint hores d’assumptes propis (de les 70 hores totals del 2025).
- Un dia addicional per 35 anys de serveis.
- El cobrament del 100% de la reducció de jornada per cura de fill o filla des de l’11/11/2025 fins al primer any de vida.
Tot això no sortirà automàticament a l’ATRI Cal reclamar-ho.
I els anys 2022, 2023 i 2024?
Funció Pública sosté que no hi ha retroactivitat per aquests anys. Des de la IAC-CATAC no compartim aquesta interpretació. Entenem que són reclamables i recomanem presentar petició individual a la Secretari General corresponent, enviant còpia a laborals@catac.cat per poder fer seguiment col·lectiu.
Des de la IAC-CATAC ho tenim clar: ni un dia menys, ni una hora menys, ni un dret perdut per silenci administratiu.
El que estem veient és una aplicació restrictiva i calculada d’una sentència que recupera drets. Es retarda la informació, no s’habiliten eines automàtiques i es trasllada al personal la responsabilitat de reclamar.
Aquest no és el model d’una administració transparent. És una manera d’afavorir que només reclami qui estigui informat, qui tingui temps i qui no es desanimi davant les traves.
Informarem, assessorarem i, si cal, judicialitzarem. Perquè els drets recuperats no són simbòlics. Són reals. I s’han de materialitzar.
-
Coeficients reductors per a la jubilació anticipada
Amb el Reial Decret 402/2025 s’obre la possibilitat que determinades categories laborals puguin accedir a la jubilació anticipada mitjançant coeficients reductors quan la feina presenti penositat, risc, toxicitat, perillositat o un elevat desgast físic o psicològic amb el pas dels anys.
A la CIVE es va comentar que aquest és un procés llarg, que requereix:
- Analitzar dades de salut laboral i absentisme
- Estudiar els llocs de treball amb més càrrega o risc
- Identificar col·lectius que per les seves condicions podrien ser candidats.
L’objectiu és començar a recollir informació i valorar quines categories podrien justificar l’aplicació d’aquests coeficients, especialment les més afectades pel desgast de l’edat. És un primer pas necessari, tot i que no comporta resultats immediats.
Els drets del personal laboral no depenen de voluntats conjunturals ni de decisions discrecionals; són el resultat d’acords, de lluites sindicals i de marcs normatius que obliguen l’Administració a complir-los. I quan aquests drets s’intenten dilatar, reinterpretar o minimitzar, la resposta ha de ser clara i col·lectiva.
La IAC-CATAC no permetrem que cap dret quedi diluït en interpretacions interessades ni que cap maniobra administrativa el buidi de contingut. Continuarem exigint, pressionant i, si cal, acudint als tribunals, perquè els drets del personal laboral no són simbòlics: són exigibles. I els farem respectar.