CONTRA L’ABÚS QUE EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA FA DEL
TREBALLADORS DELS CENTRES JUSTÍCIA JUVENIL.

Ens escupen, literalment, a la cara, i diuen que plou…

Ja fa un llarg temps que avisem, que a cada reunió; quan tenim la “grandíssima sort”
que el Departament ens convoqui; convertim les intervencions en tocs d’alerta sobre
la situació que es viu als centres de justícia juvenil.

La resposta, la importància que té aquest col·lectiu per al Departament és ZERO.
Obliden que les educadores i educadors socials dels centres de Justícia Juvenil,
som absolutament necessàries, som essencials tan que quan hi ha vaga cap
treballadora i treballador s’hi pot acollir, això sí, a l’hora de cobrir suplències tot són
serveis mínims. Són tan essencials i ho hem demostrat al llarg de la maleïda
pandèmia i també abans d’ella i ara…

Els educadors i educadores socials de Justícia Juvenil no importem a ningú.
Som la “casa petita”, diuen alguns, mentre se’ns denosta fins i tot a l’hora de crear
un espai real de negociació per a Execució Penal.

Els treballadors desitgen estabilitzar el lloc de feina per fugir del lloc de feina…
L’administració no fa res davant preguntes que els fem com:

No us crida l’atenció que les persones fugin del servei?
No us crida l’atenció la quantitat de persones que es troben de baixa laboral?
No us crida l’atenció la quantitat de persones que necessiten adaptar el lloc
de feina?

I si això passa amb els funcionaris molt pitjor amb els suplents als que no
formeu, posant en risc tan als treballadors com als joves interns.
Als nostres llocs de feina, ens agredeixen física i verbalment, ens tiren pixats per
damunt, ens escupen, ens humilien de forma reiterada.

Treballem amb la sensació que el control està en mans dels usuaris. amb joves
amb perfil terapèutic, nosaltres no podem fer front a aquestes situacions sense
formació especifica, perquè són uns altres professionals els que s’han de fer càrrec i
en uns altres espais més adients per aquestes persones, sovint amb conductes
violentes cap a les educadores i també els usuaris.

Treballem sense suficient personal a les unitats de convivència, això ens posa en
perill a nosaltres i als nois i noies que hi resideixen amb condicions insuficients,
amb càrregues de treball comparativament insuportables a canvi de sous
insuficients, possibilitats de conciliar insuficients, períodes de descans insuficients i
tot plegat en el marc d’una gestió, la seva, insuficient.

És per l’exposat anteriorment que exigim:

La pressa de mesures per tornar a fer dels centres de JJ llocs segurs.
La formació inicial especifica per treballadors nouvinguts i formació per el
tractament dels nou perfils de joves.
El cobriment immediat de totes les places estructurals ja pressupostades.
El reconeixement professional dels treballadors de centres de JJ.
Equiparació de condicions laborals, a altres col·lectius d’educadors de l’àmbit
penal.
Condicions laborals que permetin una millor conciliació personal.
La determinació de un llistat clar i explícit de les funcions del col·lectiu
d’educadors de centres de JJ.
El reconeixement econòmic de la doble funció de l’educador de centres de JJ.
Dotacions pressupostàries per millorar les tasques educatives, instal·lacions i
recursos institucionals.

Des de la Secció Sindical de la IAC CATAC anunciem també mobilitzacions i acció
sindical per tal de denunciar la situació que es pateix i reivindicar una millora
substancial de les condicions laborals i dels centres. També denuncies a la
inspecció de treball en referència als horaris, càrregues de treball i infraestructura
general dels centres. I finalment denuncies al defensor del menor per tal que
asseguri la millor atenció educativa possible que permeti una reinserció el màxim de
real i determini espais d’atenció i professionals especialitzats per aquells usuaris que
precisen d’atenció terapèutica.

La Secció Sindical de la IAC CATAC sempre s’ha mostrat oberta a tractar les
qüestions mitjançant el diàleg, proposant i promovent dinàmiques que afavoreixen
tan a les treballadores com a la qualitat del servei públic.