INCREMENT DE SALARIS A L’ATC JA!
Cataccrac per un increment a l’ATC
A l’Agència Tributària de Catalunya fa massa temps que convivim amb un greuge salarial que no només és injust, sinó perfectament quantificable. Les dades són demolidores: la plantilla de l’ATC cobra menys que qualsevol altra administració tributària del país. No és una sensació, és una realitat que es pot comprovar línia a línia en les comparatives salarials.
Un exemple escandalós: un tècnic A2 de l’ATC percep 33.829,50 € anuals, mentre que el mateix lloc a l’AEAT supera els 36.500 € i arriba a afegir fins a 8.000 euros més en productivitat. El GRTL ja escala fins als 46.245,54 €. I a l’ORGT, la suma entre salari i productivitat supera amb escreix els 43.000 €. La diferència pot arribar a més de 12.000 euros anuals, per fer tasques tributàries de nivell equivalent.
La situació és igual o pitjor en els cossos C1 i C2. Un administratiu de l’ATC es queda en 25.702,88 €, mentre que a XALOC arriba a 33.933,59 € i encara suma 1.400 euros més en productivitat. A l’ORGT la xifra puja fins als 38.662,54 €, mentre que a l’ATC l’administratiu tot just pot arribar als 26.500 amb productivitat. En el cas dels auxiliars, la fotografia és igual de dura: 21.422,18 € a l’ATC, davant dels 29.211,89 € del GRTL o els gairebé 24.000 € de XALOC amb productivitat. Som, literalment, l’administració tributària pitjor pagada de Catalunya.
I mentre això passa, l’ATC imposa al seu personal un règim d’incompatibilitat absoluta. Volen dedicació exclusiva, però no la paguen. L’article 218-2 del Codi Tributari imposa l’exclusivitat a inspectors, tècnics i gestors tributaris, però aquesta exigència no comporta cap compensació econòmica. No només això: la pròpia jurisprudència —com la STS 3888/2019— estableix que una incompatibilitat ha d’anar acompanyada d’un complement específic que la retribueixi. A altres administracions tributàries aquest complement existeix; a l’ATC, ni rastre. El resultat és que el personal queda atrapat en un règim més sever que el del conjunt de la Generalitat, cobrant exactament el mateix que la resta de cossos no sotmesos a aquesta exclusivitat.
Tampoc s’ha desplegat la paga de productivitat pròpia prevista als articles 211 a 213 del Codi Tributari de Catalunya. Una eina pensada per reconèixer el rendiment i la dedicació del personal tributari, adaptada a les particularitats del treball fiscal i diferent a la productivitat genèrica de la Generalitat. Aquesta paga hauria de ser una realitat des de fa anys, però mai s’ha aplicat. A l’AEAT, les productivitats poden arribar als 10.000 € anuals. A l’ATC, continuem funcionant amb una productivitat mínima, opaca i absolutament desconnectada de la realitat de la feina tributària.
Tot plegat passa mentre la plantilla aguanta un augment constant de la càrrega de treball: més expedients, més procediments, més fiscalització, més responsabilitat i més pressió. L’ATC ha crescut, sí, però els salaris no han seguit el mateix ritme. És més: el cost de la vida, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha pujat més d’un 40% entre 2016 i 2023, segons les dades recollides a l’annex del document. La plantilla perd poder adquisitiu any rere any mentre veu com el seu sou es desfà davant un context econòmic asfixiant.
Per tot això, des de IAC-CATAC reclamem un increment salarial general del 30% per a tota la plantilla de l’ATC. Un increment justificat, necessari i perfectament assumible, perquè la pròpia normativa del Codi Tributari dota l’ATC d’autonomia funcional, econòmica i retributiva. No hi ha impediments legals: l’ATC pot definir les seves retribucions, pot crear complements específics i pot disposar d’un percentatge de la recaptació per finançar aquestes millores. Si no es fa, és únicament perquè no hi ha voluntat política.
Aquest increment del 30% ha d’anar acompanyat de la creació d’un complement d’incompatibilitat que reconegui la dedicació exclusiva que el personal té imposada per llei, de la implementació immediata de la productivitat pròpia prevista al Codi Tributari i de l’actualització automàtica dels nivells de tot el personal per posar fi a un desfasament que s’arrossega des de fa massa temps.
Des de IAC-CATAC ho diem clar: prou d’infrafinançament salarial, prou de greuges comparatius, prou d’exigir-ho tot i no reconèixer res. L’ATC necessita condicions dignes si vol retenir talent, garantir professionalitat i funcionar com una agència tributària moderna i eficient. I això comença per dignificar els salaris i reconèixer l’esforç real de la seva plantilla.
IAC-CATAC, salvatgement combatives lluitarem per l’augment salarial a l’ATC!