LA INSPECCIÓ DE TREBALL DESTAPA 207 FALSOS BECARIS A LA GENERALITAT ARRAN D’UNA DENÚNCIA DE IAC-CATAC

CULTURA: LA INSPECCIÓ DE TREBALL DESTAPA 207 FALSOS BECARIS A LA GENERALITAT ARRAN D’UNA DENÚNCIA DE IAC-CATAC

La Inspecció de Treball dona la raó a IAC-CATAC i reconeix l’existència d’una relació laboral encoberta sota falses beques de formació.

 

La precarietat laboral, com ja sabíem, també s’amaga darrere les portes de l’Administració pública. La Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya ha constatat que 207 persones becàries del Departament de Cultura i de diverses entitats adscrites desenvolupaven tasques pròpies de personal laboral de la Generalitat, sota la cobertura formal d’unes beques de formació. Una situació que des de IAC-CATAC, conjuntament amb un grup de persones afectades, vam denunciar el juliol de 2025 i que ara ha quedat acreditada per les actuacions inspectores.

 

Les persones afectades pertanyen a les convocatòries de beques de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) dels períodes 2024-2025 i 2025-2026. Durant deu mesos, amb una jornada de 35 hores setmanals, cada fals becari va prestar serveis al Departament de Cultura i a organismes com l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i altres entitats vinculades, així com a Política Lingüística. Lluny de desenvolupar exclusivament activitats formatives (segons la pròpia Inspecció de Treball no s’aplicaven plans de formació i les tutories només existien sobre el paper), assumien funcions pròpies de personal titulat superior, assimilables al grup A1 del VI Conveni col·lectiu únic del personal laboral de la Generalitat.

 

Les mateixes convocatòries oficials evidencien la dimensió d’aquest sistema. Per al període 2024-2025 es van convocar fins a 110 beques , mentre que per al 2025-2026 se’n van preveure fins a 140 , distribuïdes entre diferents organismes i serveis. Totes tenien una dotació de 1.250 euros bruts mensuals, amb una dedicació de 35 hores setmanals. És a dir, persones amb titulació universitària que desenvolupaven una jornada equivalent a la del personal públic, però amb una compensació econòmica molt inferior a les retribucions del grup professional A1. D’aquestes convocatòries, la Inspecció ha identificat 207 persones que mantenien una relació laboral encoberta sota la figura de becàries.

 

La situació no era desconeguda per l’Administració. El 9 de maig de 2025, un grup nombrós de persones becàries va presentar un escrit a l’OSIC denunciant possibles irregularitats i incompliments de les bases de les beques. Davant la manca de resposta, el 16 de juny van reiterar les seves demandes i van sol·licitar una reunió amb els responsables del Departament. Des de IAC-CATAC ja havíem traslladat aquesta problemàtica al Comitè de Seguretat i Salut Laboral del 4 de juny i, el 19 de juny, vam presentar un escrit conjunt reclamant una reunió amb l’Administració i les persones afectades per abordar les irregularitats abans d’haver de recórrer a altres instàncies. Malgrat aquests advertiments, la situació no es va resoldre i el juliol de 2025 vam acabar portant el cas davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Aquest organisme, després d’analitzar la documentació aportada per l’Administració i per IAC-CATAC, recollir les declaracions de les persones becàries i efectuar visites als centres de treball, ha conclòs que aquestes persones prestaven serveis retribuïts per compte i sota la direcció de l’Administració. Per tant, no existia una relació merament formativa, sinó una autèntica relació laboral que havia estat formalitzada incorrectament.

 

La investigació de la Inspecció de Treball es va prolongar durant mesos. El 9 de desembre de 2025, la Inspecció va celebrar una entrevista amb representants d’IAC-CATAC, persones becàries i companys nomenats presumptes tutors, en què es va aportar documentació sobre les condicions de treball. Durant els mesos de març i juliol de 2026 es van continuar recollint dades i testimonis per determinar la naturalesa real de les activitats desenvolupades. Finalment, el 29 de setembre de 2026 es va aixecar l’acta de liquidació de quotes a la Seguretat Social i, mitjançant un ofici del 5 d’octubre de 2026, es va comunicar formalment a IAC-CATAC el resultat de les actuacions: les 207 persones afectades havien prestat serveis sota una relació laboral i no merament formativa com s’havia formalitzat. Més d’un any després de la denúncia, la Inspecció confirmava allò que les persones afectades i IAC-CATAC havíem denunciat des del principi.

 

Com a conseqüència, la Inspecció ha impulsat les corresponents actuacions d’alta i cotització a la Seguretat Social, prenent com a referència les retribucions del grup A1 del VI Conveni. La reclamació de cotitzacions ascendeix a 2,16 milions d’euros, mentre que la mateixa Administració estima que el reconeixement dels drets laborals de les persones afectades podria representar 9,7 milions d’euros, una quantitat equivalent aproximadament al 25% del pressupost destinat a la plantilla del Departament de Cultura. Unes xifres que evidencien la magnitud econòmica d’aquesta situació i fins a quin punt s’ha sostingut l’activitat ordinària dels serveis públics mitjançant unes condicions laborals precàries.

 

DÈFICIT ESTRUCTURAL DE PLANTILLA

 

No estem davant d’un error administratiu puntual, sinó d’una manera de cobrir necessitats estructurals de personal mitjançant fórmules precàries. Des de IAC-CATAC fa anys que denunciem la manca crònica de personal al Departament de Cultura i als seus organismes adscrits. Una realitat que els responsables polítics i administratius han negat reiteradament, malgrat que diverses avaluacions de riscos psicosocials han identificat situacions de sobrecàrrega de feina i plantilles insuficients per assumir les tasques encomanades.

 

En lloc d’ampliar les relacions de llocs de treball, dotar pressupostàriament les places necessàries i estructurals, l’Administració ha recorregut a reclutar “personal invisible” amb fórmules que precaritzen les condicions laborals: falsos becàris, falsos autònoms i externalitzacions de serveis que, en determinats casos, poden encobrir situacions de cessió il·legal de treballadors i treballadores. La Generalitat de Catalunya ha optat per cobrir necessitats estructurals de personal, que haurien de ser assumides per treballadores i treballadors públics seleccionats mitjançant els procediments corresponents, amb mà d’obra barata i precària i sense drets sota la figura de falses beques de formació.

 

Les conseqüències per a les 207 persones afectades són evidents. Durant aquests períodes han desenvolupat tasques ordinàries de l’Administració sense el reconeixement dels drets que els correspondrien com a personal laboral, com les retribucions establertes al conveni, les pagues extraordinàries, les vacances retribuïdes o les garanties pròpies d’una relació laboral. Una situació especialment greu quan qui incompleix aquestes obligacions és la mateixa Generalitat de Catalunya, que com administració pública té l’obligació de complir i fer complir la normativa a tots els sectors de la societat.

 

I encara resulta més preocupant la resposta del Departament de Cultura. Davant la denúncia i les actuacions de la Inspecció, l’Administració ha optat per posar fi al programa de beques en lloc d’afrontar la manca estructural de personal i buscar una solució per a les persones afectades. Una decisió que no resol el problema de fons i que deixa en evidència les contradiccions d’un Govern que parla de lluitar contra la precarietat mentre la manté dins de la seva pròpia estructura.

 

QUANTES BECÀRIES HI HA A LA RESTA DE DEPARTAMENTS I ORGANISMES DE LA GENERALITAT

 

Però el que ha passat a Cultura també obre un interrogant que la Generalitat ha de respondre: quantes persones becàries estan desenvolupant actualment funcions pròpies de personal funcionari o laboral en altres departaments, organismes i empreses públiques? Des de IAC-CATAC sol·licitarem formalment al Govern el còmput total de persones becàries que té incorporades als diferents departaments, organismes autònoms i entitats del sector públic, així com les seves condicions, funcions i programes d’adscripció. Cal conèixer l’abast real d’aquestes pràctiques i determinar si el cas de Cultura és una situació aïllada o la manifestació d’un problema més extens dins de l’Administració de la Generalitat.

 

EL QUE CAL ÉS CREAR NOUS LLOCS DE TREBALL

 

Des de IAC-CATAC no ens quedarem només amb el reconeixement de la relació laboral. Exigim la creació immediata de les places estructurals necessàries, amb la corresponent dotació pressupostària i l’ampliació de les relacions de llocs de treball, perquè les funcions que desenvolupaven aquestes persones siguin assumides per personal públic amb plens drets. Si el Departament necessita centenars de persones per garantir el funcionament dels seus serveis, ha de disposar d’una plantilla suficient i estable, no d’un sistema de beques que encobreixi llocs de treball.

 

Així mateix, impulsarem les actuacions administratives i judicials necessàries per reclamar el reconeixement dels drets de les persones afectades, incloses les diferències salarials respecte de les retribucions del grup A1, les pagues extraordinàries i la compensació dels drets de vacances no gaudides que legalment corresponguin.

 

EXIGIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

 

No és acceptable que una pràctica d’aquesta magnitud, que ha afectat 207 persones i que pot comportar un impacte econòmic de milions d’euros per a les arques públiques, es resolgui simplement amb la supressió del programa de beques. Els responsables polítics del Departament de Cultura i de l’OSIC han de donar explicacions, no només per la utilització d’aquestes fórmules de contractació encoberta, sinó també per haver mantingut una situació que ja havia estat denunciada per les persones afectades i les organitzacions sindicals. La manca de resposta als advertiments i la negativa a abordar les necessitats estructurals de personal també exigeixen responsabilitats. Per aquest motiu, reclamarem una reunió urgent amb els màxims responsables del Departament i exigirem que s’assumeixin les responsabilitats polítiques i de gestió que corresponguin.

 

La Generalitat no pot exigir el compliment de la legislació laboral a les empreses privades mentre utilitza fórmules fraudulentes per cobrir les seves pròpies necessitats de personal. La precarietat no pot ser una política de gestió dels serveis públics, ni les persones joves i qualificades poden convertir-se en treballadores de segona categoria sota l’excusa de la formació.

 

Des de IAC-CATAC continuarem defensant els drets de les persones afectades i denunciant qualsevol intent de substituir ocupació pública de qualitat per relacions laborals precàries. Perquè la cultura del nostre país necessita recursos, serveis públics de qualitat i unes plantilles suficients, amb estabilitat i condicions de treball dignes.

 

PROU DE FALSOS BECARIS, FALSOS AUTÒNOMS I EXTERNALITZACIONS!

ELS SERVEIS PÚBLICS ES DEFENSEN AMB OCUPACIÓ PÚBLICA I DRETS LABORALS!

 

Cataccrac Falsos Becaris a la Generalitat

 

 

RECULL DE PREMSA

La denúncia presentada per IAC-CATAC, conjuntament amb les persones becàries afectades, i les conclusions de la Inspecció de Treball han tingut ressò als mitjans de comunicació.

Les informacions publicades posen de manifest la utilització de falses beques per cobrir necessitats estructurals de personal al Departament de Cultura i les conseqüències laborals i econòmiques d’aquestes pràctiques.

Des de IAC-CATAC continuarem exigint el reconeixement dels drets de les 207 persones afectades, la creació de places estructurals i l’assumpció de responsabilitats polítiques.

A continuació, recollim les informacions publicades sobre aquest cas: