Ens hi va la vida encara…
Les educadores i educadors socials dels centres educatius de Justícia Juvenil seguim en peu de lluita per la manca de condicions laborals que estem patint des de ja fa temps. El passat 19 de desembre ens vàrem concentrar davant del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya per clamar pels nostres drets i denunciar les situacions de perill que es viuen dia rere dia. Un perill que no només amenaça a les treballadores sinó que també als menors que estan interns ja que la manca de personal i les males condicions generalitzades de les instal·lacions d’alguns centres fan impossible desenvolupar les nostres tasques en plenes condicions.
Les mesures urgents que el Departament va proposar han estat impossibles de complir donat que la manca de condicions laborals, la perillositat i la pèrdua de poder adquisitiu allunyen als professionals d’aquest àmbit que ja de per si, és força complicat. Prendre decisions estructurals i de millora per al col·lectiu és urgent, quan acabem de passar unes festes de Nadal sota mínims, sense educadores i educadors a les unitats de convivència que han estat cobertes per membres de seguretat d’empreses del sector privat i amb la denegació de vacances i dies d’assumptes personals de tota la plantilla.
No hem d’oblidar que es tracta d’un grup laboral que desenvolupa tasques essencials, sense nosaltres la justícia juvenil no seria viable. Som doncs, la clau indispensable d’aquest servei basat en la reinserció, que dona resposta a unes necessitats socials més que rellevants i que actua, també, donant resposta a les necessitats de les víctimes.
La situació, a banda de denigrant per a les treballadores, és absolutament inacceptable quan parlem de menors interns i de les necessitats educatives, formatives i reinsertores que aquests precisen i com no, és absolutament intolerable que això succeeixi en un estat de dret.
Tenim la impossibilitat de dur a terme de forma integral les tasques educatives, i duem a terme, únicament, tasques de vigilància, les quals es fan a mitges perquè manca part de l’equip que haurien d’estar a les unitat. També tenim la impossibilitat de fer activitats de lleure i educatives, de dur a terme els programes socioeducatius i part de les obligacions que s’estableixen a la llei orgànica 5/2000. No hem d’oblidar que són els educadors i educadores socials les encarregades de dur a terme els informes que determinen o no la llibertat d’una persona internada, i que és a través de les activitats i programes com també de la qualitat educativa que aquests reben des d’on es treballa per a la reinserció.
Hem tocat fons. La Justícia Juvenil només llueix en cartells a les entrades de despatxos, sovint de persones que manen, mentre altres remem contra corrent amb una barca plena de forats per on s’escola l’aigua.
Les educadores socials ens ofeguem i el servei està tocat de mort.
MANIFESTACIÓ DEL 25 DE GENER DE 2024 DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA AL DEPARTAMENT DE LA INJUSTÍCIA SENSE DRETS NI MEMÒRIA
