La IAC-CATAC reclama l’aplicació immediata del nou decret a totes les administracions públiques. Actualment hi ha treballadores i treballadors de la Generalitat, de l’administració local i de la resta del sector públic que ja compleixen els requisits per accedir a la jubilació parcial i que estan veient vulnerats els seus drets per la manca de planificació i de solucions efectives.
La publicació del Reial decret llei 19/2026 suposa una passa endavant per intentar desbloquejar la jubilació parcial del personal laboral de les administracions públiques. La principal novetat és que, mentre no es resolgui el procés de cobertura definitiva de la plaça, es permet la contractació temporal de personal rellevista. Aquesta era una de les reclamacions que des de la part social s’havien plantejat davant les dificultats pràctiques derivades de la reforma anterior.
Aquesta modificació pot accelerar l’accés a la jubilació parcial de moltes persones treballadores que, fins ara, veien com el seu dret quedava encallat per la impossibilitat de disposar immediatament d’un contracte de relleu fix. Ara bé, no podem confondre aquest avenç amb una solució definitiva.
Una altra de les novetats destacades és l’establiment d’un règim transitori fins a l’1 d’abril de 2027. Durant aquest període, les administracions podran vincular una jubilació parcial a contractes de personal laboral fix a temps complet formalitzats des de l’1 d’abril de 2024 com a resultat d’ofertes públiques d’ocupació ordinàries o instruments equivalents. Aquesta possibilitat pot ajudar a desencallar nombroses sol·licituds, ja que permet aprofitar incorporacions efectuades durant els darrers anys sense haver d’esperar necessàriament a nous processos selectius.
Tanmateix, aquesta flexibilització continua depenent de l’existència prèvia de places i de contractacions fixes que puguin ser vinculades a les jubilacions parcials. Per tant, tot i que s’amplien les opcions disponibles, la solució continua essent parcial i no garanteix una resposta per a totes les persones que vulguin accedir a aquesta modalitat de jubilació.
De fet, la nova norma manté l’element central que ja havia generat problemes amb la regulació anterior: la necessitat que les administracions planifiquin la cobertura definitiva dels relleus mitjançant les corresponents ofertes públiques d’ocupació o instruments equivalents. Això significa que la possibilitat real de gaudir de la jubilació parcial continuarà depenent, en molts casos, de l’existència de places disponibles i de la capacitat de cada administració per incorporar-les als seus processos de planificació i provisió.
Per tant, allà on les ofertes públiques siguin insuficients o inexistents, la situació de bloqueig es pot mantenir. El decret facilita el mecanisme temporal i introdueix noves vies transitòries, però no garanteix que totes les persones que compleixen els requisits puguin accedir efectivament a la jubilació parcial.
Des de la IAC-CATAC considerem que s’ha perdut una nova oportunitat per donar una resposta real i definitiva a aquesta problemàtica. Quan parlem exclusivament d’administracions públiques, existien alternatives més senzilles i efectives. Una d’elles hauria estat desvincular completament el dret a la jubilació parcial de l’existència prèvia de places vacants. Una altra opció hauria estat utilitzar l’administració matriu: en el nostre cas, la Generalitat de Catalunya, com a referència per gestionar els relleus, en lloc de fragmentar aquesta possibilitat entre departaments, organismes autònoms, agències i la resta d’entitats del sector públic.
Malauradament, es manté una visió excessivament rígida de les plantilles i de la gestió dels recursos humans que continua condicionant un dret que hauria de poder exercir-se amb normalitat per part de les treballadores i treballadors que han dedicat tota una vida al servei públic.
Per això, des de la IAC-CATAC exigim a la Generalitat de Catalunya, als ajuntaments, a les diputacions, als consells comarcals, a les universitats públiques i a la resta d’organismes del sector públic que apliquin de manera immediata les possibilitats que ofereix aquest nou Reial decret llei. No hi ha excuses per continuar demorant la seva implementació. Hi ha treballadores i treballadors que ja compleixen les condicions per accedir a la jubilació parcial i que estan veient com, dia rere dia, aquest dret es retarda per manca de decisions administratives.
Cada mes de demora és temps perdut que ningú retornarà. Són drets que es deixen d’exercir, expectatives legítimes que es frustren i persones que veuen com l’Administració els exigeix esperar mentre continuen treballant en condicions que ja haurien pogut ser adaptades mitjançant la jubilació parcial.
La IAC-CATAC defensarà aquesta reivindicació en tots els àmbits de negociació on tenim representació, tant a la Generalitat com a l’administració local i a la resta del sector públic, perquè la jubilació parcial ha de ser un dret efectiu per al conjunt de les treballadores i treballadors públics. Les persones treballadores no som una simple transacció mercantil ni una variable dins d’un instrument de planificació. Darrere de cada sol·licitud hi ha dècades de servei públic, salut, conciliació i el dret legítim a afrontar els darrers anys de vida laboral amb dignitat.
La lluita continua fins que cap treballadora ni treballador de la Generalitat quedi exclòs de la jubilació parcial per manca de previsió, per limitacions organitzatives o per una interpretació restrictiva d’un dret que ha de ser accessible per a tothom.
La reivindicació de la jubilació parcial no s’acaba amb aquest Reial decret llei. Des de la IAC-CATAC continuarem exigint també la implantació de la jubilació parcial per al personal funcionari. Aquesta és una demanda àmpliament compartida per la plantilla: el 87,7% de les més de 5.000 persones participants en l’enquesta de la IAC-CATAC sobre les 35 hores i les condicions laborals es van mostrar favorables a la seva implantació. La jubilació parcial ha de formar part d’un model d’ocupació pública que aposti pel relleu generacional necessari per continuar prestant uns serveis públics de qualitat, la salut laboral, la conciliació, el reconeixement de tota una vida dedicada al servei públic.