CONTRA L’ABÚS QUE EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA FA DE LES EDUCADORES I EDUCADORS SOCIALS DE JUSTÍCIA JUVENIL
Ens escupen, literalment, a la cara, i diuen que plou…
Ja fa un llarg temps que avisem, que a cada reunió; quan tenim la “grandíssima sort” que el Departament ens convoqui; convertim les intervencions en tocs d’alerta sobre la situació que es viu als centres de justícia juvenil, i en concret sobre la situació que pateixen dia rere dia els educadors i educadores que passen, íntegrament, la seva jornada laboral, dedicada a la intervenció directa amb els menors i joves interns. Cas omís, aquesta és la resposta, la importància que té aquest col·lectiu per al Departament és ZERO. Simplement es limiten a aparèixer quan cal quedar bé institucionalment o per fer la visiteta de torn als centres un cop a l’any, màxim dos. Si és en dates senyalades, com per exemple Nadal, encara millor! Això si tens càrrec mediàtic, sinó, estan als espais de “negociació” on dediquen el temps a prendre decisions sobre centres que no han trepitjat, amb dinàmiques que desconeixen i tasques que no entenen, les quals desenvolupen professionals que no els importen, és a dir, nosaltres, els educadors i educadores socials. Sona gros, però la realitat és tossuda i el temps prou dilatat com per arribar a tal conclusió. Els educadors i educadores socials de Justícia Juvenil no importem a ningú.
Som la “casa petita”, diuen alguns, mentre se’ns denosta fins i tot a l’hora de crear un espai real de negociació per a Execució Penal. Se’ns donen les escorrialles vestides de beneficis i avantatges laborals mentre mantenim unes condicions deplorables de les que, qui pot, quan pot i com pot, fuig corrents. Desitjar estabilitzar el lloc de feina per fugir del lloc de feina… Aquest ha estat el pensament de la major part d’educadores i educadors dels centres de Justícia Juvenil.
- Als que gestioneu, als que des de les cadires i els despatxos jugueu amb el personal com si fóssim fitxes d’un tauler d’escacs, no us crida l’atenció que les persones fugin del servei? No us crida l’atenció la quantitat de persones que es troben de baixa laboral? No us crida l’atenció la quantitat de persones que necessiten adaptar el lloc de feina? Si! Clar! Us crida l’atenció perquè us molesta haver de cobrir, si cobriu, els llocs amb suplents, a les que per cert, tampoc tracteu massa bé. Suplents, als que no formeu, posant en risc tan als treballadors com als joves interns. Suplents que no saben mai el lloc que ocupen a la llista, i a les que sovint no podem defensar perquè no hi ha manera que ens entregueu el llistat ordenat.
Senyors i senyores que maneu: als nostres llocs de feina, ens agredeixen física i verbalment, ens tiren pixats per damunt, ens escupen, ens humilien de forma reiterada. I no, no ens parlin de dades ni percentatges perquè les contrastarem amb fets i passaran vergonya… Treballem en més d’una ocasió amb por, i sovint tenim la sensació de que el control està en mans dels usuaris, als que hauríem d’estar atenent, cuidant i sobre tot, educant. I no treguin pilotes fora i assenyalin a les direccions dels centres perquè aquestes sovint són un problema, si, però no són l’únic problema, sinó la darrera roda dentada d’un engranatge podrit que degoteja damunt les treballadores jornada rere jornada. I contra el discurs alliçonador, de menyspreu i desprestigi que constantment tothom que ho considera dispara per indicar com fer bé la nostra feina, avui hem començat a alçar la veu per dir-vos que ja en tenim prou!
Prou de treballar sense suficient personal a les unitats de convivència, això ens posa en perill a nosaltres i als nois i noies que hi resideixen. Restableixin totes les places que han anat convertint, eliminant o traslladant. Dotin les unitats de personal per tal que puguem desenvolupar correctament la nostra feina.
Prou d’haver de fer front a intervencions amb joves amb perfil terapèutic, com ningun ens ha format, nosaltres no podem fer front a aquestes situacions, perquè són uns altres professionals els que s’han de fer càrrec i en uns altres espais més adients per aquestes persones, sovint amb conductes violentes cap a les educadores i també els usuaris.
Prou de manca de recursos educatius que no permeten que els nois i noies amb els que treballem no puguin fer un procés òptim i real de reinserció i evitar al màxim la reincidència. És un dret que tenen ells, com també les víctimes dels seus acte els quals els van portar a complir una mesura d’internament.
Prou de treballar amb condicions insuficients, amb càrregues de treball comparativament insuportables a canvi de sous insuficients, possibilitats de conciliar insuficients, períodes de descans insuficients i tot plegat en el marc d’una gestió, la seva, insuficient.
Vostès què s’han pensat? Que poden estar eternament tractant-nos així sense rebre cap ofensiva? Nosaltres, les educadores i educadors socials dels centres de Justícia Juvenil, som absolutament necessàries, som essencials. Ho hem demostrat al llarg de la maleïda pandèmia i també abans d’ella i ara… dia rere dia ens deixem la pell per tirar endavant un servei mentre vostès ens menyspreen, ens desatenen i ni tan sols ens convoquen regularment per mantenir un espai de comunicació i negociació. Som tan essencials que quan hi ha vaga cap treballadora i treballador s’hi pot acollir, això si, a l’hora de cobrir suplències tot són serveis mínims. Som tan essencials, que quan els polítics de torn marxin, nosaltres seguirem estan. Som tan essencials que podem fer que marxin fins i tot els que no tenien previst marxar. Som tan essencials que amb un sol dia podem sacsejar les parets dels despatxos que ocupen. Som tan essencials que sense nosaltres, tindrien un greu problema.
És per l’exposat anteriorment que exigim:
- La pressa de mesures per tornar a fer dels centres de JJ llocs segurs, tant per els usuaris com els professionals.
- La formació inicial especifica per treballadors nouvinguts i formació per el tractament dels nou perfils de joves.
- El cobriment immediat de totes les places estructurals ja pressupostades.
- El reconeixement professional dels treballadors de centres de JJ.
- Equiparació de condicions laborals, a altres col·lectius d’educadors de l’àmbit penal.
- Condicions laborals que permetin una millor conciliació personal.
- La determinació de un llistat clar i explícit de les funcions del col·lectiu d’educadors de centres de JJ.
- El reconeixement econòmic de la doble funció de l’educador de centres de JJ.
- Dotacions pressupostàries per millorar les tasques educatives, instal·lacions i recursos institucionals.
La Secció Sindical de la IAC CATAC sempre s’ha mostrat oberta a tractar les qüestions mitjançant el diàleg, proposant i promovent dinàmiques que afavoreixen tan a les treballadores com a la qualitat del servei públic.
Finalment, i com apunt, donat que sospitem que desconeixen el terreny en el que es mouen, els recordem que els usuaris i usuàries que es troben en el circuit de Justícia Juvenil, tenen especial protecció, la qualitat del servei i en general de l’educació és un dret que tenen ells, com les persones que pels seus actes han esdevingut víctimes. Així doncs, valorin vostès el que significa desqualificar un servei com el que ens ocupa.
(Secció sindical de justícia IAC.CATAC ). Barcelona, juny 2023