Més radars, més plantilla
La solució no són les hores extres, són més recursos
Des de la IAC-CATAC volem denunciar la situació creada al Servei Català de Trànsit arran de la instal·lació de nous radars a l’AP-7 en el marc del Pla de pacificació de les velocitats excessives. La posada en funcionament d’aquests dispositius ha comportat una acumulació massiva de fotografies pendents de validació i tramitació. Davant aquesta situació, la resposta del Servei Català de Trànsit no ha estat reforçar les plantilles ni reclamar la creació de nous llocs de treball estructurals, sinó oferir hores extraordinàries a part del personal per intentar reduir aquest volum de feina.
Aquest plantejament és profundament erroni.
En primer lloc, perquè arriba en un moment en què, a la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de Catalunya (MEPAGC), la IAC-CATAC estem negociant la implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals. Mentre reclamem una reducció de jornada per millorar la conciliació, la salut laboral i les condicions de treball del personal públic, el SCT opta per incrementar la jornada efectiva de la plantilla mitjançant hores extraordinàries. És una contradicció evident defensar la reducció de la jornada laboral mentre es normalitza l’allargament de les jornades per compensar una manca estructural de personal.
En segon lloc, perquè les hores extres no poden convertir-se en una eina ordinària de gestió de les mancances estructurals de personal. Quan una organització necessita mobilitzar la plantilla fora de la seva jornada habitual per assumir una càrrega de treball permanent, el problema no és conjuntural: el problema és que falten efectius.
Això és precisament el que la IAC-CATAC portem anys denunciant. La manca de personal és un dels principals problemes del Servei Català de Trànsit. Ho hem defensat reiteradament a les meses de negociació i ho reiterem en el nostre programa electoral, on reclamem l’ampliació de plantilles, la cobertura de vacants i el dimensionament correcte de totes les unitats.
Però encara hi ha una qüestió més preocupant. La proposta fixa una ràtio mínima de producció en tres hores extraordinàries al dia. Aquesta manera d’entendre el servei públic introdueix una lògica productivista incompatible amb els principis d’eficiència, qualitat, rigor i seguretat jurídica que han de regir l’actuació de qualsevol administració pública.
Quan el criteri passa a ser la quantitat de fotografies tramitades en el menor temps possible per obtenir una remuneració econòmica, és legítim preguntar-se quin impacte tindrà això sobre la qualitat de les validacions i sobre les garanties dels procediments sancionadors.
L’Administració no pot funcionar com una cadena de producció ni convertir la tramitació d’expedients sancionadors en una carrera contra rellotge.
Aquest plantejament obre, a més, una qüestió de fons que ens preocupa especialment. Quan una tasca pròpia del Servei Català de Trànsit es defineix exclusivament en termes de volum de producció i nombre d’expedients tramitats per hora, es genera el relat perfecte per justificar, en un futur, la seva externalització. Si l’únic objectiu és processar el màxim nombre de fotografies en el mínim temps possible, quin serà el següent pas? Contractar empreses externes perquè facin aquesta feina a un cost inferior?
Des de la IAC-CATAC rebutgem aquesta lògica. La validació i tramitació d’expedients sancionadors no és una tasca mecànica ni una cadena de muntatge. És una funció pública que requereix coneixement, experiència, criteri tècnic i garanties administratives.
La millor manera de protegir la qualitat del servei i evitar qualsevol temptació externalitzadora és reforçar les plantilles públiques, consolidar el coneixement intern i dotar les unitats dels recursos humans necessaris per assumir les seves funcions amb normalitat.
Però també cal abordar una altra realitat que fa anys que arrossega el Servei Català de Trànsit: la dificultat per retenir el talent i l’expertesa acumulada. El SCT forma professionals altament qualificats que coneixen els procediments, els sistemes i les particularitats del servei, però massa sovint aquests acaben marxant cap a altres organismes de la Generalitat o altres administracions en cerca de millors condicions laborals, oportunitats professionals o retribucions més atractives. Per això és necessari impulsar una millora retributiva específica per al personal del Servei Català de Trànsit, mitjançant la revisió dels nivells dels llocs de treball i la creació d’un complement transversal que reconegui l’especialització, la responsabilitat i les funcions específiques que desenvolupen les treballadores i treballadors del SCT.
Si l’Administració vol garantir un servei públic eficient i de qualitat, cal apostar per unes condicions laborals i retributives que permetin consolidar les plantilles, retenir el coneixement adquirit i reconèixer adequadament la responsabilitat i l’especialització del personal. Perquè cada persona que marxa representa una pèrdua d’experiència, una major càrrega de treball per a la resta de la plantilla i un debilitament del servei públic. La millor política de recursos humans no és pagar hores extres de manera puntual, sinó garantir plantilles estables, ben dimensionades i amb unes condicions que facin del SCT un lloc on la gent vulgui quedar-se i desenvolupar la seva carrera professional. Retenir el talent no és una despesa, és una inversió.
Des de la IAC-CATAC considerem que la situació actual evidencia una manca de planificació de recursos humans per part de la direcció amb la incorporació de nous radars remolc. Si l’Administració decideix ampliar el control automatitzat de la xarxa viària catalana mitjançant nous radars, ha de dimensionar adequadament els recursos necessaris per gestionar les conseqüències administratives d’aquesta decisió. No és acceptable que la resposta davant un increment estructural de la càrrega de treball sigui exigir més esforç a una plantilla que ja pateix manca de personal, sobrecàrrega de feina i dificultats organitzatives.
Per tot això, instem la direcció del Servei Català de Trànsit a replantejar la seva política de recursos humans i a traslladar immediatament a Funció Pública la necessitat d’ampliar la plantilla estructural de les unitats afectades. Si el SCT vol continuar incrementant el nombre de radars a les carreteres catalanes, també ha d’assumir la responsabilitat de dotar-se del personal necessari per gestionar-ne les conseqüències.
No es poden crear noves càrregues de treball estructurals i pretendre resoldre-les amb hores extraordinàries.
La solució no són les hores extres.
La solució és més plantilla, millors condicions laborals, retenció del talent, aplicacions informàtiques adequades i una aposta decidida per la gestió pública directa dels serveis del Servei Català de Trànsit