El 25 de novembre és el dia internacional per l’eliminació de les violències masclistes. IAC-CATAC com a sindicat feminista i de classe ens mobilitzarem arreu del territori en les manifestacions que s’han convocat per erradicar aquesta lacra.
Us animem a participar a les convocatòries de Catalunya per continuar amb la lluita!
Girona:
Plaça del Vi a les 19 hores
Lleida:
Plaça Sant Francesc a les 19.30 hores
Barcelona:
Jardinets de Gràcia a les 18.30 hores
Reus:
Mercat del Carrilet a les 18.30 hores
Aquest és el manifest de la federació mundial de sindicats:
Des de la Coordinadora dels Pobles de la Federació Sindical Mundial expressem que la construcció d’un món just i en el qual totes i tots siguem lliures exigeix que els centres de treball siguin espais segurs i còmodes per a les dones*. Mentre continuï havent-hi assetjament, persecució, triples jornades i bretxa de gènere, el sindicalisme sobiranista i de classe té un deute amb les dones* treballadores que és necessari pagar.
La violència masclista és una realitat que encara s’oculta en els llocs de treball. Les amenaces i sancions que comporta la seva denúncia impedeixen que surtin a la llum: acomiadaments, canvis d’horari, denegació de mesures de conciliació, impossibilitar de canvi de lloc de treball o trasllat, buidar de contingut el lloc de treball, infravalorar la nostra feina … La violència masclista és tot un sistema de càstig i sanció amb diferents dimensions. Es estructural i és l’eina del sistema heteropatriarcal capitalista i racista per a mantenir a les dones* en situació d’opressió.
En el món laboral, aquesta violència es basa en l’assetjament sexual, assetjament per raó de sexe, assetjament per raó d’orientació sexual o per identitat o expressió de gènere. Es a dir, en totes les diferents formes que adopten els mecanismes per a perpetuar la cultura patriarcal.
l on estan les institucions davant aquestes situacions? Afirmem que no visibilitzar la violència masclista, i no posar eines eficaces per a enfrontar-la, suposa ocultar aquesta violència. De fet, no hi ha registres sobre aquestes dades, no es fa un seguiment, no apareixen en les enquestes generals sobre violència masclista …
Ni les empreses, ni l’administració, ni la inspecció de treball tenen voluntat i intenció d’abordar aquesta realitat. Les dades són clares: no hi ha mecanismes ni eines eficaces per a denunciar aquestes situacions. Reclamem a les institucions locals, estatals i europees que desenvolupin immediatament polítiques eficaces per a combatre la violència masclista en l’entorn laboral.
Entenem que per a fer front al silenci còmplice de la patronal i dels poders públics és imprescindible garantir la participació activa de les dones* en el sindicalisme de contra-poder que construïm diàriament. La falta de paritat en els espais de representació i direcció, recursos escassos per a fer front a les violències masclistes i resistències al fet que el feminisme sigui realment una pràctica política transversal i interseccional són algunes de les problemàtiques que ja no poden continuar reproduint-se ni en els nostres sindicats, ni en els espais sindicals internacionals en els quals participem.
Atès que la violència contra les dones* ens afecta a totes, des de la Coordinadora dels Pobles de la FSM no podem ni volem dibuixar estratègies individuals o aïllades. Estem unint forces i sumant estratègies entre nosaltres, reiterant la centralitat de l’internacionalisme sindical per a crear ponts feministes entre els pobles que s’oposen a un model injust, violent i desigual.
Sindicalisme feminista internacionalista per a ser lliures!
