Ben segur que ja sabeu que hi ha molts tipus d’assetjament, però avui us parlarem de l’assetjament laboral. I al Departament de Recerca i Universitats no estem pas lliures d’aquesta xacra, en alguns casos des de fa anys i panys, però ara mateix aquest no és un problema prioritari.
Primer, aclarim conceptes:
- L’assetjament laboral és un tipus de violència, és un abús de poder entre persones d’un entorn laboral. És la pressió laboral destinada a aconseguir l’autoeliminació del treballador/a per mitjà de la seva denigració professional, fent servir abusivament o de mala fe les facultats organitzatives. En general, sol ser una agressió psicològica continuada, com de degoteig, cap a una persona per part dels seus caps o companys de treball.
- La violència (paraula que potser sembla grossa, però que és el que és) dins de l’assetjament laboral no és altra cosa que l’ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre i destruir amb sofriment. La violència apareix quan en una confrontació hi ha abús, prepotència o crueltat, sempre que es maltracti la integritat física, psicològica o social d’alguna persona. Sovint és la manifestació extrema d’un conflicte, tot i que qualsevol conflicte es pot gestionar d’una manera no violenta, si hi ha voluntat per fer-ho.
- L’abús de poder o abús d’autoritat és l’ús indegut d’un càrrec, que sobrepassa les consideracions jurídiques o laborals que té assignades. Sovint, aquest abús es materialitza en una forma d’assetjament laboral i sovint també es dona en treballadors amb un rang superior a les víctimes, situades en una posició inferior a l’organigrama de l’organització on es relacionen.
Així, doncs, per parlar d’assetjament laboral,cal que es compleixin els requisits següents:
- Una pressió: conducta que sigui percebuda per la persona destinatària com un atac, encara que no sigui aquesta la voluntat de l’agent actiu del comportament. És a dir, cal que sigui percebuda per la víctima com una conducta degradant. Són conductes reiterades i freqüents, i no fets puntuals
- Laboral:la pressió ha de ser conseqüència de l’activitat laboral, de manera que ha de ser comesa pels membres de l’empresa, tant aquells que exerceixen facultats pròpies de l’empresari/ària (en aquest cas, es parla de bossing o assetjament psicològic vertical descendent), com la resta de companys de feina (en aquest cas, parlem de bulling).
- Té una finalitat determinada:fer que el treballador/a acabi marxant del seu lloc de treball. Així, doncs, com que és una activitat planificada, caldrà que la conducta d’assetjament sigui continuada i reiterada. En conseqüència, la diferència entre el mobbing i el conflicte laboral és que aquest últim és puntual, mentre que el mobbing es manté al llarg del temps.
No cal dir que aquest comportament es pot donar en públic, per exemple amb els companys de testimonis, o en privat, només amb la persona assetjadora i la persona assetjada.
Els comportaments més freqüents de conductes d’assetjament laboral són:
- Assignar feines sense cap valor o utilitat, fet que degrada professionalment el treballador/a.
- No assignar feines.
- Restar valor sistemàticament a l’esforç del treballador/a o al seu èxit, o atribuir-los a l’atzar o a altres factors.
- Menystenir o ofendre personalment o professionalment la persona del treballador/a.
- Restringir les possibilitats de comunicació del treballador/a amb altres companys.
- Menystenir les opinions de la persona treballadora.
- Difamar i difondre rumors.
- Ignorar, fer el buit o excloure el treballador/a dins de l’organització laboral.
Sabem que com que una part dels treballadors tenen molta por a les represàlies si es queixen (en situació extremadament feble tot el personal funcionari interí), hi ha situacions terribles que s’han perpetuat com a normalitat, i la impunitat impera. El motiu: ningú ho ha denunciat i així les/els treballadores/s assumeixen en solitud una penúria que habitualment acaba afectant la salut física i mental. I acaba sovint de la mateixa manera, el/la treballador/a assetjat marxa a un altre lloc de treball, que és el que l’assetjador/a vol.
Pel que fa al Departament de Recerca i Universitats, només cal observar els canvis constants de personal d’algunes unitats per sospitar possibles comportaments d’assetjament. Però ni el servei de prevenció ni gaires comandaments s’ho volen mirar, tot i que se sap que és un indicador important a estudiar per a avaluar aquest problema. L’excusa perfecta per a la inacció és que ningú ho denuncia i, per tant, que no cal fer res. I res no es mou res.
Des de la secció sindical de la IAC-CATAC oferim el nostre suport a totes les persones treballadores del departament que ho estiguin patint o hi hagin passat, PARLEM-NE, hem d’aturar aquesta xacra laboral, no podem deixar passar més temps i no es pot permetre. L’assetjament es considera un delicte que atempta contra la salut i la dignitat de la persona i la Generalitat de Catalunya ho diu ben fort i clar: Promoure la salut, la seguretat i el benestar a l’entorn laboral no és opcional.
Us animen que parleu amb la delegada de Prevenció del Departament, treballarem amb vosaltres per resoldre-ho i us acompanyarem en el que pugueu necessitar. Recordeu que la confidencialitat és absoluta.
No ho calleu més!
Altres informacions del Departament de Treball:
- Aturem l’assetjament laboral.
- Guia aper a la gestió dels factors psicosocials al treball
- Guia per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament psicològic laboral