MESA SECTORIAL DESEMBRE
Arran de les eleccions sindicals la Mesa Sectorial d’administració i serveis no es va reunir durant el mes de novembre i, per tant, ens hem reunit durant dos dies el mes de desembre amb Funció Pública. Tot seguit us informem dels aspectes més destacats de les reunions. Volem remarcar que el punt 4, sobre la instrucció 4/23, en matèria de protecció de dades de caràcter personal a les OAC de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, hem creat un annex amb tota l’exposició del que creiem des de IAC-CATAC del que suposa aquesta instrucció i el que regula. També hem creat un annex sobre les propostes de IAC-CATAC presentades al Departament de Justícia sobre les condicions laborals dels educadors i de les educadores socials dels centres de justícia juvenil. Així doncs, la Mesa Sectorial es va desenvolupar de la següent manera:
Proposta d’acord en relació amb l’actualització de les taules retributives del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya
L’Administració ha donat el darrer pas per aprovar unes noves Taules Retributives de manera unilateral atès que cap sindicat les signarà. Prèviament, la part social ens hem reunit a la Conselleria per tornar a escenificar el nostre desacord amb la darrera proposta de Taules Retributives pel Cos d’Agents Rurals (CAR). Portem més de dos anys amb aquest simulacre de negociació. I diem simulacre perquè no es va formalitzar cap grup de treball, les reunions no tenien cap mena de periodicitat i les propostes sempre eren unidireccionals, sense relació entre elles i sobretot sense cap explicació d’aquests canvis. Es pot dir que les organitzacions sindicals estàvem a expenses de la darrera ocurrència de la Direcció General.
La darrera proposta que vam rebre la setmana anterior a la reunió dóna compliment a les dues sentències que afecten a la categoria d’agents majors i sotsinspectors, i alhora han aprofitat per adaptar les Taules al Decret d’Estructura del CAR. Tot i que els canvis realitzats ens semblen força coherents no podem donar el nostre vist i plau perquè únicament afecten al 15% del col·lectiu, deixant de banda al 85% que precisament són els agents de base que són els que tiren del carro i més es mereixen un augment de les seves retribucions (juntament amb els agents majors).
Les actuals Taules Retributives són del 2006 i des de llavors la feina dels agents ha sofert canvis molt importants: les tasques han augmentat moltíssim així com la complexitat de la feina administrativa que generen, i l’important grau de tecnificació assolit en els darrers anys.
Per tant, no incloure als agents en aquesta actualització de les Taules Retributives és inacceptable i inassumible. L’Administració s’excusa en les restriccions actuals en l’increment de despeses de personal, però amb voluntat estem convençuts que hi havia marge i arguments de sobra per fer-ho.
Tanmateix la Secretaria General ens ha reafirmat el compromís del Departament per començar a negociar un Pla de Carrera Horitzontal pels agents que doni resposta a la demanda del col·lectiu, compromís que ja ens va donar el Conseller i ella mateixa al mes del juliol. Esperem doncs que ara siguin fidels a la seva paraula i no haver d’esperar al 2025…
Interpretació sobre el permís per deure inexcusable per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral (art. 48 TREBEP)
L’article 48 del TREBEP preveu el permís retribuït:
“j) Por tiempo indispensable para el cumplimiento de un deber inexcusable de carácter público o personal y por deberes relacionados con la conciliación de la vida familiar y laboral”.
I, en aquest sentit, a l’ATRI tenim penjat el permís per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral. Però què passa quan demanem a Funció Pública que determinem quins supòsits podrien encabir-se en aquest permís? Amb la voluntat de clarificar i d’homogeneïtzar criteris per a tot el personal, l’explicació que se’ns dona és la de sempre: el deure inexcusable és un concepte jurídic indeterminat que tradicionalment s’ha entès com una obligació imposada per una norma o que pot deduir-se del seu contingut l’incompliment de la qual genera a la persona interessada una responsabilitat de tipus civil, penal o administrativa, amb l’afegit que ja disposem de prou llicències i permisos que cobreixin tot l’espectre de la conciliació i que, en tot cas, la darrera paraula la tenen les unitats de recursos humans de cada departament. És a dir, seguim sense determinar la indeterminació i a l’albir de cada servei de RH.
Negociació de la interpretació de la Circular 1/1999 de Funció Pública en relació amb la norma 14.2. Justificació: Impedeix al personal ingressat amb posterioritat al 31 d’agost gaudir de dies de vacances generades dins de l’any del seu ingrés
La Circular de Funció Pública 1/1999, de 3 de març, en relació amb el còmput del temps de serveis prestats als efectes de vacances (norma catorzena), preveu que el personal ingressat amb posterioritat al 31 d’agost no tindrà dret a vacances dins de l’any del seu ingrés o, en el seu cas, en el moment de finalització del seu nomenament d’interí. La IAC-CATAC hem demanat que el personal ingressat amb posterioritat al 31 d’agost tingui l’opció de poder gaudir, durant el quart trimestre de l’any, dels dies de vacances meritats des de l’1 de setembre, sobretot en aquells casos d’interinatge de reforç o de contractes laborals temporals de curta durada, en què la proporció d’hores d’assumptes personals és menor, però Funció Pública no hi està d’acord: les vacances les meritem del setembre a l’agost de l’any següent i el gaudi és a partir del gener.
Derogació de la Instrucció 4/2023, en matèria de protecció de dades de caràcter personal a les OAC de l’Administració de la Generalitat.
Especialment pel que fa en el seu punt número 4 per vulneració flagrant de drets fonamentals del personal de l’administració
La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana que depèn del Departament de Presidència ha publicat la Instrucció 4/23, en matèria de protecció de dades de caràcter personal a les OAC de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aquesta es pot trobar en aquest enllaç a la intranet de Presidència. Aquesta instrucció, segons Funció Pública ha estat consensuada “amb tothom”, delegats de protecció de dades, l’Administració, caps, etc, però no pas amb les representants de les treballadores i treballadors, que ens l’hem trobada ja publicada i signada.
Tot seguit reproduïm les paraules que hem pronunciat en un inici des de IAC-CATAC sobre la nostra valoració de la instrucció:
És inadmissible jurídicament, sindical i social, que el tractament de la protecció de dades de caràcter personal de la ciutadania per part de la Direcció de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana en la Instrucció 4/2023, en matèria de protecció de dades de caràcter personal a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, es vulgui assolir a partir de la vulneració dels drets de protecció de dades de caràcter personal de tot el personal de les OACs dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.
Aquest doble estàndard de protecció respecte a les dades de caràcter personal, que impedeix que el personal de les OACs pugui exercir en els centres de treball els drets que té reconeguts constitucionalment com a ciutadà, implica una actuació lesiva dels drets i principis constitucionals conformadors del nostre model democràtic de relacions laborals, una desconfiança respecte a la professionalitat d’aquest col·lectiu i una manca de tutela dels seus drets.
La coordinació transversal de les polítiques en matèria de protecció de dades en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic institucional o l’impuls d’actuacions per millorar l’experiència ciutadana en la seva relació amb l’administració no pot passar en cap cas per la vulneració de drets laborals del personal de les OACs. Tampoc pot ser considerada com una competència exclusiva de la Direcció de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana quan afecta a condicions de treball com és el cas.
El dret del ciutadà/na a gravar la imatge o conversa del personal de les OACs que estableix la Instrucció 4/2023 no es recull en l’apartat de Drets i deures dels ciutadans regulat en els Arts. 21 a 30 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions públiques de Catalunya, ni en l’art 13 de Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, relatiu als drets de les persones en les seves relacions amb les Administracions Públiques.
Estem totalment en desacord amb el punt 4 de la Instrucció 4/2023 per la forma d’elaboració sense la participació de les organitzacions sindicals, el seu contingut lesiu d’una pluralitat de drets del personal de les OACs i dels seus i seves representants, i per la seva forma d’implantació amb manca d’informació i formació prèvia del personal. Considerem especialment greu la lesió que comporta l’esmentada Instrucció 4/2023 respecte a la dignitat i drets fonamentals del personal de les OACs a l’autodeterminació informativa, intimitat, pròpia imatge, secret de comunicacions i del seu dret a la integritat física i moral per les raons que recull el present escrit.
Per aquests motius exigim que es suprimeixi immediatament el punt 4 de l’esmentada Instrucció relatiu a la gravació per part de la ciutadania de l’atenció duta a terme per personal de les oficines d’atenció a la ciutadania per raó dels següent fonaments jurídics:
I.- La regulació del punt 4 de la Instrucció 4/2023 excedeix de la “finalitat i objecte” declarat per la pròpia instrucció al seu punt 2.
II.- Incompetència orgànica la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència ciutadana de per raó de la matèria que porta a la nul·litat radical de ple dret de la Instrucció 4/2023.
III. Lesió de la llibertat sindical i dels drets de representació del personal al servei de la Generalitat de Catalunya.
IV.- Lesió de drets fonamentals del personal al servei de les OACs.
V.- No supera el principi de proporcionalitat i d’intervenció mínima.
VI.- La instrucció 4/23 s’ha implantat sense ni tan sols procedir a la formació prevista en la mateixa.
VII.-Els procediments que recull la Instrucció 4/2023 impliquen la tolerància per part de l’Administració pública de la lesió de drets fonamentals per part de la ciutadania, esdevenint aquella en partícip de la lesió.
Per tots aquests motius demanem que es deixi sense efectes el punt 4 de la Instrucció 4/2023. En cas contrari s’informarà al tot el personal dels drets que vulnera aquest punt així com de les accions de tutela judicial dels seus interessos i de les indemnitzacions que poden correspondre per la vulneració del seus drets fonamentals, amb independència de les accions que puguin endegar les representacions unitàries i sindicals i el sindicat IAC-CATAC per la lesió de drets de representació i de del dret a la llibertat sindical.
En l’Annex I del Cataccrac de la Mesa Sectorial de desembre es pot trobar el document sencer que IAC-CATAC ha fet constar en acta i que ha presentat tant a Funció Pública com a la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana.
A més a més, dins les exposicions també cal remarcar que el punt 4 de la instrucció 4/23 cita textualment: “Així mateix, la persona informadora/tramitadora, en cas que consideri vulnerats els seus drets en matèria de protecció de dades, pot interposar una denúncia davant l’autoritat de control o el jutjat o tribunal que correspongui.” Deixant de banda els drets de les treballadores públiques recollides en l’article 14 f) del TREBEP:
“Artículo 14. Derechos individuales.
Los empleados públicos tienen los siguientes derechos de carácter individual en correspondencia con la naturaleza jurídica de su relación de servicio:
- f) A la defensa jurídica y protección de la Administración Pública en los procedimientos que se sigan ante cualquier orden jurisdiccional como consecuencia del ejercicio legítimo de sus funciones o cargos públicos.”
A més a més, cal destacar, que tot i que no és àmbit d’aquesta Mesa de Negociació, aquesta instrucció també afecta al personal laboral de la Generalitat de Catalunya i com que suposa un canvi en les condicions de treball i no ha passat per la CIVE, la seva negociació, és nul·la de ple dret també.
La resposta inicial de Funció Pública és que normativa en Protecció de Dades permet l’enregistrament per part del ciutadà si té un interès legítim en l’actuació i que la instrucció el que fa és que el que enregistri serà el responsable del tractament i que ha d’informar dels fins de la gravació. Que han estat mesos preparant aquesta instrucció i consensuant-la amb els diferents departaments. Segons Funció Pública, aquesta instrucció no afecta les condicions de treball.
Cal recordar, que aquesta mateixa instrucció, en el punt 3.2 diu:
“Les persones informadores/tramitadores de les OACs ostenten, en l’àmbit material d’aquesta instrucció, els següents drets:
- a) Dret a estar informades de les actualitzacions que, en matèria de protecció de dades, els pugui afectar en la seva prestació de serveis.
- b) Dret a rebre formació en matèria de protecció de dades de caràcter personal i de seguretat de la informació.
També cal recorda que l’article 1 de la instrucció determina a quin personal s’aplica aquesta instrucció a banda del personal de les OAC de Santa Caterina, Terres de l’Ebre, Sant Honorat, Tarragona, Lleida i la Cerdanya, i és que també afecta a:
“Als departaments o organismes responsables d’activitats de tractament de dades de caràcter personal, les quals han de tenir accés les persones informadores/tramitadores de les oficines per prestar els seus serveis d’atenció a la ciutadania.”
Davant del qüestió plantejada per IAC-CATAC sobre la mateixa instrucció que diu que el personal ha d’estar INFORMAT i FORMAT sobre aquesta instrucció la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana contesta que no és competent per a formar al personal de les oficines que no siguin OAC. Aleshores ens plantegem: pot dictar una instrucció que obliga a tot el personal de la Generalitat a estar format, però no pot formar? I aquesta instrucció pot estar vigent sense haver-se complert l’article 3.2 de la mateixa d’informar i formar al personal? IAC-CATAC tenim dubtes de la competència de la DG per tal de dictar una instrucció d’aquest abast sense haver passat per mesa de negociació i que afecta a tot el personal de la Generalitat de Catalunya, encara que ho hagi consensuat amb els departaments, cosa que també tenim els nostres dubtes, algú s’imagina un ciutadà gravant dins una comissaria de Mossos l’atenció del personal de les OAC a qui també afecta la instrucció? Aquesta instrucció, a més a més, creiem que modifica les condicions del contracte del personal laboral i del nomenament del personal funcionari.
IAC-CATAC també proposem que davant la normativa que permet fer gravacions que diu Funció Pública que passa per davant del dret de les treballadores (fet que és un criteri de Funció Pública en contra del propi personal i que a l’hora d’aplicar el criteri ha tractat el personal funcionari representant de l’Administració en les relacions amb la ciutadania com un ciutadà més) que sigui la pròpia Administració que sigui la depositària de l’enregistrament, i que en cap cas es pugui gravar imatge, ni es permeti que sigui el ciutadà amb un dispositiu mòbil que pugui fer la gravació i editar-la. L’Administració disposa dels mitjans tècnics suficients com per fer una atenció gravada per a aquelles persones que ho sol·licitin. Naturalment amb personal format en aquest aspecte i amb una avaluació de riscos psicosocials feta a l’empara de la protecció de la treballadora i amb un increment retributiu a tals efectes.
Així doncs, queda pendent de tractar aquest tema en la següent Mesa Sectorial, CIVE i MEPAG on s’analitzaran els informes jurídics en matèria laboral, la formació impartida i la informació a tot el conjunt de la plantilla de l’Administració que faci tractament de dades de caràcter personal amb la ciutadania, com per exemple: oficines de registre de Serveis Centrals, Servei Català de Trànsit, Servei d’Ocupació de Catalunya, Agència Tributària de Catalunya, telefonistes, i un llarg etcètera.
Incongruència en la consolidació del grau personal depenent de si les places son de cos general o cos específic
La normativa en matèria de consolidació, la instrucció 3/2019, estableix en el seu punt cinquè que els cossos en els quals no hi hagi establer un mínim de grau personal s’agafarà el grau mínim que consti a la RLT. Funció Pública comenta que s’hi està treballant per tal que tot sigui igual per a tots els cossos en la futura Llei d’Ocupació Pública.
Creació del Cos d’Acció Exterior
La creació del nou cos d’Acció Exterior està pendent del tràmit parlamentari que tindrà lloc el dimecres 20 de desembre amb la votació a les esmenes. IAC-CATAC hem tornat a insistir que no s’ha negociat amb el Departament la integració al cos d’Acció Exterior de les persones que fa anys que fan tasques pròpies del mateix i estan en el cos Superior General o són personal laboral. IAC-CATAC hem presentat una proposta al Departament i també als grups parlamentaris. Denunciem que s’ha realitzat la integració per concurs en la creació d’altres cossos. En una altra Mesa Sectorial se’ns va dir que tindríem una reunió amb el Departament i encara l’estem esperant. No es pot esperar que finalitzi el tràmit parlamentari.
Flexibilitat horària recuperable
Un any més, la part social posem sobre la taula que la flexibilitat horària recuperable, que té consideració d’assumpte personal, es pugui gaudir, de forma excepcional fins al 31 de gener del següent any, però la interpretació que en fa Funció Pública és que només es poden gaudir fins al 15 de gener sense excepcions. Des de IAC-CATAC també reiterem com es gestiona l’acumulat previ d’aquesta borsa d’hores, ja que no hi ha cap opció a ATRI per tal de poder fer la sol·licitud de borsa d’hores abans del gaudiment de la flexibilitat, tot i que la norma ho permet. Funció Pública respon que queda pendent de comprovar com poder fer-ho.
Trasllat de la central del GRAF de Lleida a Tremp
Segons Funció Pública el tancament de la unitat GRAF de Lleida Sud amb el conseqüent trasllat a Tremp és per motius operatius i organitzatius. Des de IAC-CATAC creiem que aquesta immediatesa en el tancament i trasllat suposa una pèrdua d’experiència en un moment en el que estem veient un augment significatiu de la perillositat dels incendis forestals, i on les conseqüències del canvi climàtic tant sols s’han deixat entreveure. No entenem com la Generalitat està tancant seus, primer Girona al 2021 i ara Lleida Sud al 2024 i en un futur Rubí i Reus. Allunyar bombers de la zona de conflicte és una bona eina per a protegir i prevenir? No considerem que sigui oportú, tal com vam manifestar-ho a l’octubre.
Torn obert
IAC-CATAC portem varis temes al torn obert de la Mesa Sectorial:
– Estem impulsant que hi hagi una formació en drets sindicals que proporcioni la pròpia administració. De moment ho hem anat portant als grups de treball de formació de cada Departament però manca l’impuls perquè arribi a tothom. Tramitarem la petició a través de l’EAPC perquè creiem convenient aquest tipus de formació imprescindible al personal de la Generalitat de Catalunya.
– També preguntem com podem fer la declaració responsable de les 15 hores d’absència per motius de salut, ja que ha desaparegut d’ATRI de fer la declaració. De moment, i a l’espera d’una solució, caldrà indicar a l’apartat d’observacions que és per motius de salut.
– Finalment, també hem denunciat, per la urgència i per la necessitat la situació dels educadors i educadores socials i el personal dels Centres de Justícia Juvenil que veuen perillar la seva integritat davant la manca de personal i de garanties de seguretat. El Departament de Justícia no soluciona aquest mal endèmic que està comportant una situació gravíssima pel personal dins els centres. Hi ha situacions de perill i agressions cap al personal que es troba sota mínims i completament desprotegit. Demanem una reunió urgent per tal d’aportar les propostes de millora que hem elaborat des de IAC-CATAC. En aquest enllaç es poden trobar aquestes propostes. Cal fer un canvi de model organitzatiu urgent, el Departament ha abandonat el personal dels centres de justícia juvenil. Calen equips laborals estables. Les treballadores públiques no poden assumir aquesta càrrega de treball i els perills que comporta.