Per això serem presents a la Manifestació Unitària per desbordar la norma!
El dissabte 29 de juny, a les 18 h, a Plaça Universitat de Barcelona.
Manifest Desbordem La Norma
Desbordar. Fer vessar un riu o un altre corrent d’aigua per damunt dels seus marges. Desbordar. Fer que un sentiment, una passió, una lluita, es manifesti d’una manera violenta o tumultuosa. Desbordar. Traspassar les normes contra tots els límits i arrabassar el poder que ens pertany.
Col·lectivitzar les lluites és l’única manera de dibuixar una onada rebel, impossible de contenir en els esquemes del sistema. Alçar-nos per damunt les estructures que ens volen dòcils i encaixades en els seus patrons. Desbordar és tot allò que ens queda per ser més fortes. És la revolta de la terra contra els motlles dels qui ens volen domesticar. És superar les parcel·les de cadascú en un tsunami imparable. Sacsejar els privilegis perquè deixin de ser-ho en un reconeixement mutu entre iguals. És la solidaritat la que desborda, del riu al mar, les forces del capitalisme colonial i patriarcal.
Trans, bolleres, bis, marietes, no binàries, asexuals, intersex i totes les dissidències de gènere unim les nostres forces amb la resta de lluites per superar els seus marcs. Contra l’odi, l’estigma i els explotadors. Per la terra, per la vida i la dignitat, desbordem la norma!
Desbordem el racisme i el colonialisme, alliberem-nos totes!
Enguany, els nostres cors i les nostres forces són amb Palestina. El passat 7 d’octubre l’Estat sionista d’Israel va dur a terme una nova ofensiva contra el poble palestí: una matança que s’emporta ja més de 40.000 vides. Però això no és més que un pas endavant respecte a les contínues polítiques d’apartheid i neteja ètnica contra el poble palestí des de fa més de 75 anys. L’Estat d’Israel utilitza els drets LGBTI per justificar les seves polítiques d’extermini a Palestina. Assenyala tots els països de la regió, amb discursos xenòfobs i deshumanitzadors per tirar endavant el seu projecte colonitzador i imperialista. La nostra tasca és la de desmuntar aquests discursos homonacionalistes, perquè la nostra lluita i els nostres drets no han de servir per justificar un genocidi. Per això exigim a totes les institucions la ruptura de relacions de tota mena amb l’Estat sionista d’Israel i la fi de la massacre que s’està duent a terme a Gaza. Per una Palestina lliure, des del riu fins al mar!
No hi haurà veritable alliberament mentre hi hagi habitants de primera i de segona. Mentre les institucions de l’Europa Fortalesa segueixin aprovant pactes com el PEMA, que criminalitza les companyes migrants. Mentre els governs suposadament progressistes mantinguin lleis com la Llei d’Estrangeria, que oprimeix les persones migrades i precaritza el conjunt de la classe treballadora. Perquè totes tinguem accés als serveis públics i puguem incidir en la vida política exigim la regularització de totes les persones migrades, la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament immediat dels CIE. Cal obrir fronteres i garantir el dret d’asil i refugi. Perquè cap persona és il·legal! Cridem juntes: nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!
Desbordem el capitalisme, defensem la terra!
El sistema capitalista fa la vida inviable al nostre planeta. La crisi ecosocial i l’emergència climàtica s’aguditzen any rere any: més sequera, més emissions, temperatures més elevades i pitjors condicions de vida. Ho patim les de sempre: les treballadores, les precàries, les pobres, les desposseïdes. I el culpable és clar: els més rics, els explotadors, els que més contaminen i més s’enriqueixen.
A les dissidències sexuals i de gènere se’ns oprimeix per a mantenir millor aquest sistema, per a sotmetre’ns sota un model tancat i excloent de família, per a reproduir més força de treball barata i submisa. Lluny d’apuntalar tot aquest engranatge, ens en volem alliberar per a poder viure vides plenes, diverses, lliures de discriminació i que mereixin la pena ser viscudes.
Ens oposem a un model territorial basat en els macroprojectes, les grans infraestructures, els casinos, la destrucció de la pagesia i la generació de feines precàries. El sexili que patim i que ens obliga a abandonar els nostres pobles i comarques és una cara més del model de desenvolupament capitalista, que vol buidar de vida i dignitat cada racó dels Països Catalans. Les dissidències sexuals i de gènere diem: ens quedem!
Rebutgem un model econòmic basat en el turisme i els macroesdeveniments com el Pride, que ens expulsen dels nostres barris, arraconen la nostra llengua i precaritzen encara més el treball. Fan servir la diversitat i la igualtat com a reclam, o com a excusa. Instrumentalitzen el col·lectiu LGBTI i es justifiquen rentant-se de rosa, per fer-nos obviar que són els que desnonen, deporten migrants i destrueixen el planeta. Diuen que cuiden la terra i es promocionen rentant-se de verd, per fer-nos ignorar que són els que apugen lloguers, massacren el poble palestí i atien el discurs d’odi.
Nosaltres ho tenim clar: ni pinkwashing ni greenwashing! Decreixem per aturar l’especulació, abandonem un model basat en el turisme, articulem el territori amb una xarxa de transport adequada al servei de les persones, planifiquem l’economia per produir el que necessitem, preservem la terra per preservar la vida.
Desbordem les violències, conquerim vides dignes!
En el context actual d’auge de l’extrema dreta es fa palès com els discursos LGBTI-fòbics prenen força, tant als carrers com a les institucions. Això es tradueix en un increment de les agressions al col·lectiu que sovint queden impunes. Per fer-hi front, ens cal impulsar iniciatives d’educació transfeminista, invertir recursos per a l’aplicació de protocols i construir una comunitat autoorganitzada que planti cara al feixisme, porti la bandera que porti, des de l’autodefensa. No tenim tots els drets garantits, però a més ens trobem davant un procés de regressió que evidencia la necessitat de seguir lluitant pel nostre alliberament. Per això, avui com ahir la lluita és l’únic camí!
La salut és un dret de totes: ha de ser pública i universal. Per garantir-lo cal seguir desplegant el servei Trànsit al territori amb una dotació adequada, habilitar més centres especialitzats en detecció i tractament d’ITS, per tal de garantir els drets sexuals i reproductius i posar fre a la pandèmia del VIH/sida. Exigim la formació dels professionals sanitaris per combatre l’estigma i la patologització, l’atenció universal a la salut sexual i una farmacèutica pública que garanteixi el proveïment de medicaments i hormones.
Necessitem una llei trans catalana que vagi un pas més enllà i que tingui en compte les persones migrants i aquelles en situació administrativa irregular, així com el reconeixement de les persones no binàries.
Una vida digna també passa per la redistribució de la riquesa, amb mesures com una renda bàsica universal i l’augment dels salaris. Reivindiquem una reducció de la jornada laboral, una jornada que ens permeti desenvolupar-nos plenament com a individus i en col·lectivitat, assolir els nostres projectes vitals i posar les cures al centre.
Prou d’especular amb l’habitatge, prou pisos turístics i desnonaments! Actualment, l’habitatge, lluny de ser un dret universal garantit, és una causa d’exclusió social i desigualtat que comporta greus conseqüències econòmiques, jurídiques i psicològiques. És també, especialment per al nostre col·lectiu, l’espai on tenen lloc les violències intrafamiliars en un context en què tenim molt difícil emancipar-nos. Per tant, reclamem un habitatge digne i assequible per a totes, que defugi la lògica de mercat i que es trobi lliure de qualsevol discriminació. Contra l’ofensiva de fons voltors i especuladors, força sindicat!
Desbordem la norma, guanyem-ho tot!
Una flor no fa estiu: necessitem dues, tres, milers de flors que floreixin als marges i també al centre, aquí, allà i a tot arreu. No ens conformem amb els marges, amb la perifèria, amb els afores. No ens conformem amb la tolerància o l’acceptació de l’excepció. No ens conformem a ser prous com per ser rendibles per al mercat però no gaires com per canviar res. No ens conformem a matisar la norma perquè callem ni a desobeir un dia per acatar la resta.
Desbordar la norma és obrir-nos pas perquè hi capiguem totes. Desbordar la norma és no deixar-nos utilitzar per justificar el colonialisme i el genocidi, és dir: «no en el nostre nom!» Desbordar la norma és combatre l’odi que ens vol dividides i enfrontades, l’homonacionalisme que tapa la barbàrie.
Desbordar la norma és posar les nostres normes: salut, habitatge, treball, vida i llibertat! Alliberament sexual i de gènere!