MESA SECTORIAL
Annex 1
Cataccrac annex 1 sectorial març 2025
Des de IAC-CATAC volem donar a les educadores socials que han patit una tràgica mort d’una companya a Badajoz. Hem presentat aquesta carta d’una educadora social a la Mesa Sectorial per tal de donar veu al col·lectiu.
IAC-CATAC volem fer una prèvia en nom de totes les educadores socials que treballen als centres educatius de la Generalitat de Catalunya. Volem que avui i en aquesta Mesa estiguin presents.
CARTA D’UNA EDUCADORA SOCIAL. A QUI CORRESPONGUI.
La mort d’una educadora social la passada setmana mentre estava treballant en un centre, ha posat de manifest el que portem fa molt de temps dient, en molts centres ens estem jugant la vida en cada jornada de treball. Les agressions són habituals; van des de l’insult, a l’escupinada, als orins i excrements que ens tiren al damunt, les amenaces, agressions físiques i en el pitjor dels casos, t’arrisques a perdre la vida. Sovint, s’apel·la a la resposta que es dona a aquestes situacions, que sol ser nul·la per part dels centres (sobre el que caldria parlar bastament) però, i el que és el més frustrant, per part dels equips educatius. I és que no es dona a l’abast perquè no hi ha prou personal per treballar en equips suficients i sòlids. Abans, era per un mercadeig ridícul amb els departaments sobre les ràtios; ara és perquè la gent s’ha cansat i ha deixat de venir a treballar als centres per la manca de condicions, no només laborals, que són moltes, sinó per la manca de condicions que no permeten desenvolupar correctament la professió i que fins i tot en moltes, moltíssimes ocasions, vulneren els drets dels usuaris i usuàries dels serveis públics (no oblidem que són menors alguns a execució penal i d’altres formen part d’un sistema de PROTECCIÓ que ha de garantir la seva integritat).
La única eina davant d’allò que és incorrecte, no és el càstig, ni la violència, ni l’enduriment de cap mesura, ni eines dissuasives de seguretat… la única resposta a la barbàrie, és l’educació. Cap altre mesura pot estar per davant d’aquesta en un estat democràtic i de dret, que a més, assumeix les polítiques pròpies d’un estat del benestar.
Les tasques que duu a terme una educadora social són sovint desconegudes i difoses, en part per l’intrusisme laboral que hi ha en aquest àmbit. A ningú se li acudiria que un advocat dugui a terme una operació a cor obert, però sí que qualsevol professional de l’àmbit social i les humanitats pugui desenvolupar la tasca d’una educadora social, si aquesta, a més, pertany a una categoria professional inferior, millor, perquè així surt més econòmica la contractació. Sí, ja sabem que això no passa en els centres propis de la Generalitat de Catalunya, però sí que passa i, constantment, en els centres externalitzats, on si les condicions dels usuaris i treballadores dels centres propis ja són dolentes, imaginin les d’aquests centres externalitzats. Hem de parlar d’aquesta qüestió, s’ha d’obrir aquest meló, perquè els diners que reben a palades aquests centres, són diners públics.
Etimològicament, Educar ve dels termes “Educare” i “Educere”, el primer vol dir dirigir, guiar, conduir; i el segon, treure de dins cap a en fora, treure de la foscor a la llum. Nosaltres, les educadores socials tenim la noble tasca de donar eines a les persones per fer-les socialment millors i integralment lliures. Nosaltres, les educadores socials som les encarregades, ara que el terme està de moda, de posar llum a la foscor. Entenen la importància?
No podem allargar-nos més, però sí que volem sol·licitar formalment un espai amb l’Administració perquè puguem asseure’ns a parlar del col·lectiu amb el col·lectiu. Les educadores socials necessitem explicar-nos, necessitem exposar tot allò que cal per millorar, amb l’objectiu final de poder oferir a la societat un bon servei públic que és el que ens ocupa a totes nosaltres, o així hauria de ser.
Demanem doncs una reunió amb el col·lectiu d’educadores i educadors socials de la Generalitat de Catalunya on estigui present Funció Pública i les Direcció General de la DGAIA, la Direcció General de Justícia Juvenil i la Direcció General d’Afers Penitenciaris.