EL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ, SOTA PRESSIÓ: DEFENSAR EL SERVEI PÚBLIC ÉS GARANTIR ELS RECURSOS I LA SALUT DELS SEUS PROFESSIONALS
Des de la Secció Sindical de IAC-CATAC denunciem que la situació actual del sistema penitenciari català és el resultat directe d’anys d’infrafinançament, manca de planificació i absència d’una política real de reforç dels recursos humans i materials necessaris per garantir un servei públic de qualitat.
El sistema penitenciari català compleix una funció essencial per a la societat. La seguretat i la rehabilitació de les persones internes només són possibles gràcies a la professionalitat i el compromís dels treballadors i treballadores que, dia rere dia, sostenen el servei malgrat unes condicions cada vegada més difícils.
L’increment sostingut de la població reclusa durant els darrers anys no ha anat acompanyat d’un augment equivalent dels recursos disponibles. Aquesta realitat ha generat una desproporció inacceptable entre les necessitats dels centres i la capacitat real dels equips per donar-hi resposta.
Fa massa temps que l’Administració està permeten que aquesta situació es perpetuï, sense adoptar les mesures necessàries per adequar els recursos humans a les necessitats reals dels centres. Aquesta manca de resposta ha provocat una acumulació constant de càrregues de treball, un increment progressiu de les ràtios i un deteriorament de les condicions laborals dels professionals.
Aquesta manca de recursos afecta especialment els Equips de Tractament, que es veuen obligats a gestionar volums de casos molt superiors als recomanables. Les ràtios actuals dificulten enormement el seguiment individualitzat de les persones internes i posen en risc la qualitat de la intervenció rehabilitadora, un dels pilars fonamentals del model penitenciari català.
La responsabilitat d’aquesta situació recau directament sobre l’Administració que:
- No ha dimensionat les plantilles d’acord amb l’augment de la població reclusa.
- No ha cobert de manera efectiva les baixes, optant reiteradament per solucions temporals i reorganitzacions internes que amaguen, però no resolen, la manca estructural de personal, arribant fins i tot a utilitzar programes d’ocupació per suplir necessitats permanents dels Equips de Tractament.
- Ha mantingut i normalitzat unes càrregues de treball desproporcionades.
- Ha ignorat reiteradament les alertes dels professionals sobre les conseqüències d’aquesta situació.
Les conseqüències són cada vegada més evidents. El deteriorament de la salut física i psicològica dels treballadors i treballadores és una realitat que no es pot continuar amagant. Les conseqüències d’aquesta situació són cada vegada més evidents i preocupants. Entre els efectes més freqüents es troben l’aparició generalitzada de situacions de desgast professional, l’increment dels trastorns d’ansietat i d’estrès crònic, la fatiga mental acumulada i l’esgotament físic… A tot això s’hi afegeixen la frustració i la sensació d’impotència que genera treballar de manera continuada amb recursos insuficients, una realitat que es reflecteix també en l’augment sostingut de les baixes laborals vinculades a factors psicosocials.
No estem davant d’un problema individual del personal. Estem davant d’un problema estructural provocat per decisions polítiques i de gestió que han prioritzat el manteniment del sistema sense dotar-lo dels recursos imprescindibles per funcionar correctament.
Defensar el sistema penitenciari públic significa exigir les inversions necessàries perquè pugui complir la seva funció amb garanties. Significa defensar unes plantilles suficients, unes ràtios assumibles i unes condicions de treball que no posin en risc la salut dels professionals.
Per aquest motiu, des de la Secció Sindical de IAC-CATAC de Justícia exigim mesures immediates i efectives:
- La reducció urgent de les ràtios als Equips de Tractament fins a nivells tècnicament assumibles.
- L’increment real i sostingut de les plantilles en tots els àmbits dels centres penitenciaris.
- La cobertura immediata i efectiva de totes les baixes i necessitats estructurals.
- La implantació de mesures reals i avaluables de prevenció dels riscos psicosocials.
- El reconeixement institucional de la càrrega emocional i psicològica associada al treball penitenciari.
- Un compromís ferm amb la defensa dels serveis públics penitenciaris a través dels recursos humans i materials necessaris.
No acceptarem que es continuï carregant sobre les espatlles dels treballadors i treballadores la manca de planificació de l’Administració. No acceptarem que la salut dels professionals sigui el preu que cal pagar per mantenir el funcionament dels centres.
Sense recursos suficients no hi ha rehabilitació efectiva. Sense plantilles adequades no hi ha servei públic de qualitat. Sense condicions laborals dignes no hi ha sistema penitenciari sostenible.
La salut dels professionals no és negociable. Garantir-la és una obligació de l’Administració i una condició indispensable per preservar i enfortir el sistema penitenciari català.
IAC-CATAC – Secció Justícia i Qualitat Dmocràtica
Barcelona, juny de 2026