Aquest 8M, un cop més, tornem a omplir els carrers contra la violència masclista. Des del sindicalisme combatiu, denunciem que el mercat laboral continua estant profundament segregat per gènere. Des de la IAC denunciem el sistema capitalista i patriarcal que es basa en l’explotació de la nostra força de treball i en l’apropiació de la nostra capacitat per cuidar. Volem més inversió, més professionals i millors condicions laborals. I un sistema públic, universal i comunitari de cures.
Us animem a participar a les demés convocatòries arreu del país.
MANIFEST UNITARI DE LA IAC
Un cop més, el 8 de Març ens troba enmig d’una tempesta. L’embat reaccionari que s’estén a nivell global no és una amenaça llunyana: el tenim a les institucions, a les empreses, als carrers. Les forces de l’ultradreta, alimentades pel feixisme, el racisme i el cisheteropatriarcat, pretenen fer-nos retrocedir dècades en drets polítics, socials i laborals. Ens volen callades, ens volen submises, ens volen a casa. Però ni ens callaran, ni ens rendirem.
Aquest 8M tornem a omplir els carrers: som les pacifistes, les antimilitaristes, les desobedients, les que diuen no a les armes, les que cuiden la vida en lloc de destruir-la, les que marxen contra les bases militars, les que boicotegen les guerres, les que denuncien els bombardejos, les que acullen, les que curen, les que lluiten per la desmilitarització, les que defensen la pau activa, les que eduquen en la no-violència, les que curen les víctimes dels conflictes, les que denuncien el negoci de les armes, les que caminen per les fronteres sense murs, les que diem prou a la por i al militarisme; les joves, les velles, les nenes, les adolescents, les trans, les no binàries, les lesbianes, les bisexuals, les queer, les intersexuals, les asexuals, les migrants, les refugiades, les racialitzades, les afrodescendents, les indocumentades, les gitanes, les disques, les neurodivergents, les treballadores, les precàries, les aturades, les pageses, les urbanes, les estudiants, les mares, les no mares, les cuidadores, les sense llar, les preses, les supervivents, les visibles, les invisibles, totes, les que vindran, les que ja no hi són.
Contra la violència que no cesa, denunciem la violència masclista en totes les seves formes, una xacra estructural que no s’atura: des dels feminicidis i les agressions sexuals fins a les violències vicàries, obstètriques, institucionals i quotidianes. Les dones, en tota la nostra diversitat, patim una violència constant que el sistema vol invisibilitzar. Les violències digitals, els discursos d’odi a les xarxes, la LGTBIQ+fòbia creixent i l’assetjament a l’espai públic i privat són la punta de llança d’un feixisme social que pretén expulsar-nos de l’espai públic i polític.
Des del sindicalisme combatiu, denunciem que el mercat laboral continua estant profundament segregat per gènere. Som nosaltres qui ocupem les feines més precaritzades, més parcialitzades i pitjor remunerades. La bretxa salarial persisteix, i les cures, que sostenim majoritàriament les dones, segueixen sense ser comptabilitzades ni valorades. Per això, des de la IAC denunciem el sistema capitalista i patriarcal que es basa en l’explotació de la nostra força de treball i en l’apropiació de la nostra capacitat de cuidar. Les dones som la xarxa que sosté la vida, mentre les institucions retallen serveis i ens aboquen a una pitjor vida. Per això exigim la defensa d’allò públic i comunitari. Prou de retallades i de derivació cap a la privada. Volem més inversió, més professionals i millors condicions laborals per a les treballadores d’aquests sectors, majoritàriament feminitzats.
Exigim, una vegada més, un sistema públic, universal i comunitari de cures. Volem una llei de cures que garanteixi el dret a ser cuidades i a cuidar en condicions dignes.
El nostre feminisme és antiracista, anticolonial i internacionalista. Perquè sostenim la vida, diem no a la persecució migratòria i repressiva, al intervencionisme, a l’escalada bèl·lica, al genocidi a Palestina, a l’ofensiva militar a Rojava, a la repressió a l’Iran i l’Afganistan, i a les guerres silenciades del Congo, Sudan i Nigèria. Enfront del major cicle de rearmament a Europa des de la guerra freda, i arran de l’ecocidi global, les feministes ens declarem en alerta i mobilitzades contra el feixisme, l’imperialisme, el racisme, el colonialisme, el cisheteropatriarcat i el capitalisme.
Feminisme, anticapitalisme, guanys laborals i cures comunitàries.
Contra la guerra i el militarisme, solidaritat de classe i solidaritat entre els pobles.
Visca el 8M combatiu!
Intersindical Alternativa de Catalunya
