Els propers dies 26 d’abril i 11 de maig, els sindicats representatius UGT, CCOO, CATAC i INTERSINDICAL hem convocat la 1a vaga general dels serveis penitenciaris.
Les raons que ens han portat a registrar la convocatòria són més que evidents:
- Impulsar mesures per garantir la integritat física de tots els professionals i millorar les nostres condicions laborals.
- Obtenir un reconeixement a les dècades de treball en un ambient tan perillós i hostil com el nostre.
- Demanar responsabilitats als gestors penitenciaris, començant pels responsables directes: la consellera de Justícia Ubasart i el secretari de mesures penals Calderó
No cal dir que una participació massiva pot significar també un important cop a l’actual govern en funcions i, per això, fem una crida a què tots, independentment que us hagin decretat serveis mínims o no, participeu en una jornada d’aturada dels centres penitenciaris.
Segur que hi haurà veus discrepants amb la convocatòria que manifestaran que “no serveix de res” o “hi ha més gent treballant que en un dia normal” o, fins i tot, “només funcionen els tancaments de centres”. Però aquests arguments només ajuden a l’administració, que és la primera interessada que tot sigui el més normal possible.
Que hi hagi menys gent que un dia normal només depèn de nosaltres. Cal que tots aquells que a qui no es decretin serveis mínims se sumin a la vaga, i als que sí que se’ls decretin, doncs que se’ls conservi la salut, precària amb la mitjana d’edat que hi ha als centres penitenciaris.
La participació massiva del col·lectiu naturalment que serveix, i més en un context d’avançament electoral com l’actual, i l’èxit de la vaga incidirà de manera determinant en la consecució de les diferents mesures de seguretat i de condicions laborals que es puguin acordar.
Hem de veure aquesta vaga com una nova mesura de força del col·lectiu, “sumeu-vos i atureu els centres”.
La convocatòria d’una vaga, és clarament una pressió afegida per aconseguir el nostre objectiu i l’administració l’està prenent de debò.
D’altra banda, hi ha una possibilitat molt clara d’aconseguir que s’implementin les mesures de seguretat urgents i imprescindibles i altres de caràcter laboral i fins i tot retributives a través del comitè de vaga que obligatòriament ha de negociar amb la mediació de Treball i la presència de Presidència i Justícia.
L’acord amb aquesta administració i amb la mena de gent que tenim al departament de Justícia i la secretaria de mesures penals és molt difícil, no ens enganyem, però en cas d’assolir resultats realment positius per la plantilla tindrien el rang d’acord i obligaria al pròxim govern.
Per això una alta participació en la vaga general pot suposar un punt d’inflexió que permeti assolir un acord de condicions de seguretat, amb l’adopció de mesures urgents, i laborals i retributives. En aquesta lluita hem d’estar tots i totes.
Com a plantilla hem demostrat que som capaces de lluitar
Ells, els que estan al comandament, són els veritables enemics del model penitenciari català, els que han portat el sistema a una deriva que ha acabat amb la seguretat en els centres i ha acabat provocant l’assassinat d’una treballadora.
Ells, Ubasart, Calderó i tots els seus càrrecs nomenats a dit no poden guanyar, i que no guanyin depèn de nosaltres, els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes.
SI EL DIVENDRES 26 D’ABRIL NO FEM VAGA, ELLS GUANYEN
Barcelona, 23 d’abril de 2024