Des que va començar el procés d’estabilització, la IAC-CATAC vam avisar a Funció Pública d’un seriós problema molt focalitzat al Departament d’Educació, i més concretament centrat principalment en les escoles de primària: hi havia moltes persones prestant servei en dues escoles de primària, fent mitja jornada a cadascuna; fet que és una irregularitat, doncs com a funcionaris a la RLT està clar que és una persona – un lloc de treball.
Funció Pública no va dubtar en tirar pilotes fora en un primer moment dient que “tot estava controlat”. Per, posteriorment, reconèixer el desgavell originat a l’acte de la tria de places del procés d’estabilització amb el que va començar l’any, que tots ja sabem.
Al mes de març van afluixar la corda i van reconèixer que totes les persones estabilitzades havien de fer jornada normal (sencera), fet que va generar una manca de personal per cobrir prop de 400 llocs de treball que fins a les hores havia estat cobert per les companyes i companys que feien les dues mitges jornades.
Inicialment, la solució en precari que va donar va ser activar una “Clau de Mobilitat Temporal” que suposadament decau a final del mes de juny sense que el problema estigui resolt.
El passat mes de maig es va fer mitjançant ATRI una publicació en la qual s’oferien 393 places d’auxiliar administratiu exclusivament a funcionaris.
És evident que si es genera una nova vacant els i les funcionàries han de tenir l’oportunitat de triar aquestes places primer.
Dit això, el problema i la manera de gestionar-ho és el que ha posat en marxa “la roda del hàmster”, pel fet que la gran majoria d’aspirants es troben en actiu i d’allà on surtin generen un “forat” que s’ha de cobrir i, com que la clau de mobilitat decau sense resoldre el problema, ara posen el pegat d’“atribució temporal de funcions”.
Així dons, i mitjançant ATRI, el passat 21/06/2023 es van oferir 369 llocs d’auxiliar administratiu per cobrir aquests forats, aquesta vegada destinats a funcionaris i també a interins; que per cert, ens hi juguem el coll, que la gran majoria estan en actiu i tornaran a deixar forats d’allà on surtin (déjà vu).
Aquesta problemàtica farà necessària una nova oferta de més de 300 places a cobrir i un mes després potser sortiran més de dos centenars de llocs dels nous forats generats. “La roda del hàmster” segueix girant ad infinitum. Però ja més que una roda de hàmster, comença a semblar una piconadora gegant que trepitja els drets i la dignitat del personal estabilitzat que continua fent dues mitges jornades sine die.
El que també és surrealista és que durant tot aquest temps IAC-CATAC hem estat demanat respostes i mai no hem rebut més que evasives, sense les explicacions adequades, o explicacions que es contradiuen amb les actuacions que ha portat a terme Funció Pública, desvirtuant l’esperit del procés d’estabilització fins al punt que per moltíssimes persones s’ha convertit en un autèntic mal son del que no despertes mai i que ningú n’assumeix les responsabilitats que li pertoquen. O com es diu a Andalusia “aquí no dimite ni el Tato”.
I citant a Buzz Ligthyear: “HASTA EL INFINITO Y MÁS ALLÁ!!!”