PARLEM-NE: L’EDATISME a la feina, molt predicar i poc donar exemple!
L’edatisme és una forma de discriminació basada en l’edat, és un maltractament subtil, però força generalitzada en molts aspectes de la vida que suposa una vulneració dels drets de les persones. Val a dir que aquesta discriminació es dona també al món laboral amb conductes que devaluen o marginen les persones a causa de la seva edat. L’edatisme afecta especialment les persones grans, però també pot afectar altres grups d’edat segons el context.
El terme va ser encunyat pel gerontòleg Robert Butler a finals de la dècada dels 60 del segle XX, com una actitud que es manifesta a través d’estereotips (com pensem), prejudicis (com ens sentim) i discriminació (com actuem) que pateixen les persones per raó de la seva edat i que afecten els seus drets, la seva autoestima i el seu benestar.
És una discriminació estructural i sistèmica molt estesa al món laboral i que òbviament també es dona entre les persones treballadores a la Generalitat de Catalunya.
“L’edatisme és una anomalia cultural, una desinformació dins d’una mentida orgànica infundada i establerta. Un fals concepte que ha minat la dignitat de les persones grans durant els dos últims segles, per no anar més enllà. És imperatiu enfrontar les variants de l’edatisme, des de l’institucional, la política, fins al social, incloent-hi els estereotips autoinfligits. Sense cedir al llenguatge condescendent que construeix realitats o “Elder Speak”, que empra frases i substantius com “Hola, avi”, “ja ets gran per a…”, o la infantilització “adorables vells”, termes utilitzats de forma generalitzada. Són microagressions que sotmeten la dignitat i menyspreen les capacitats de les persones grans, sense obviar la denigrada classificació social de “tercera edat” com a categoria antroposocial.” Manel Domínguez Dr. Professor Emèrit del Dept. de Comunicació UAO-CEU. Autor de «Sénior, la vida que no cesa» (Dièresis).
Instauració
Segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada dues persones al món té actituds edatistes respecte a les persones grans que es veuen discriminades en relació amb el treball, la salut i la seva dignitat. Segons un informe de les Nacions Unides una de cada dues persones discrimina per raó d’edat, aquesta discriminació és globalment present. A Europa, una de cada tres persones afirma haver estat objecte d’edatisme.
L’ONU ha reconegut que l’edatisme perjudica la salut i el benestar de les persones, i constitueix un obstacle important per a la formulació de polítiques eficaces i l’adopció de mesures relatives a l’envelliment saludable, tal com van reconèixer els estats membres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’Estratègia i pla d’acció mundials sobre l’envelliment i la salut, i mitjançant el Decenni de l’Envelliment Saludable (2021-2030).
L’edatisme sovint s’entrecreua i interactua amb altres formes de creació i ús d’estereotips, prejudicis i discriminació, entre els quals trobem el capacitisme, el sexisme i el racisme. L’entrecreuament de múltiples formes de biaix agreuja els desavantatges i empitjora encara més els efectes de l’edatisme a la salut i el benestar de les persones.
La discriminació per edat sovint es trivialitza, passa desapercebuda o
s’accepta de manera subtil a través del que ja es coneix com a micro edatismes. Parlem de comportaments, expressions o actituds habituals, generalitzades i d’ús extensiu, gestos o comportaments automatitzats, com, per exemple, parlar de manera diferent a les persones grans, en un to més alt, amb diminutius, o més a poc a poc.
Tot i que l’experiència i els coneixements són qualitats valuoses en qualsevol lloc de treball, els prejudicis sobre les capacitats i la salut de les persones grans continuen sent una realitat.
Les empreses tenen l’obligació legal d’evitar la discriminació de gènere, però la marginació per raó d’edat no està regulada. Això fa que, sovint, els prejudicis i els estereotips acabin afectant el tracte als treballadors de més de 50 anys, i més especialment a mesura que s’acosten a l’edat de jubilació.
La revolució tecnològica pot dificultar l’adaptació d’aquests professionals a noves situacions, deixant-los sovint al marge i generant conseqüències negatives per a les empreses. Malgrat tot, són treballadors que podrien aportar un gran valor gràcies als coneixements acumulats i a la seva experiència, especialment en situacions crítiques que ja han afrontat anteriorment al llarg de les seves carreres. Es obvi que cal afavorir el talent i l’experiència, però massa sovint, això no és així.
Determinants
Els factors que contribueixen a l’edatisme són:
- Factors de risc per discriminar: Ser més jove, ser home, o haver rebut una educació deficient.
- Factors protectors: Tenir determinats trets de personalitat i un major contacte intergeneracional.
- Factors de risc per ser discriminat: Tenir més edat, treballar en sectors específics relacionats amb les noves tecnologies, etc. alta tecnologia o l’hostaleria, etc. Per a les persones joves, ser dona pot augmentar el risc.
Causes
L’edatisme sovint té l’origen en estereotips socials i culturals profundament arrelats. Alguns factors que contribueixen a aquesta discriminació són:
- Estereotips culturals: Creences que associen l’edat avançada amb menys productivitat, innovació o capacitat d’adaptació.
- Avanços tecnològics: La ràpida digitalització i l’aparició constant de noves tecnologies poden generar percepcions que les persones grans tenen dificultats per adaptar-s’hi.
- Societat centrada en la joventut: Els valors associats a la joventut, com l’energia, la bellesa i la innovació, sovint es prioritzen en detriment de l’experiència i la saviesa.
- Manca de legislació específica: En comparació amb altres formes de discriminació, l’edatisme no està regulat amb prou claredat ni contundència.
Conseqüències
L’edatisme genera efectes negatius en diversos àmbits:
- En l’àmbit individual: Pot provocar aïllament, pèrdua d’autoestima i dificultats per accedir a oportunitats laborals, especialment per a les persones de més de 50 anys.
- En l’àmbit organitzatiu: Redueix la diversitat intergeneracional i pot fer que les organitzacions perdin el coneixement i l’experiència que aporten els treballadors més grans.
- En l’àmbit social: Genera un entorn menys inclusiu on la contribució de les persones grans no és valorada, afectant la cohesió social.
L’edatisme a la Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya, com a administració pública, té el deure de promoure la igualtat d’oportunitats i prevenir qualsevol mena de discriminació, inclòs l’edatisme. Malgrat això, aquest fenomen pot aparèixer dins les seves estructures en diverses formes:
- Processos de selecció i promocions internes: Priorització de perfils més joves per percepcions errònies sobre adaptabilitat o rendiment.
- Digitalització dels serveis públics: L’acceleració de la transformació digital pot deixar al marge alguns professionals experimentats si no s’ofereixen formacions adaptades.
- Percepcions internes: L’atribució d’etiquetes, com que els treballadors de més edat són menys innovadors o eficients, pot afectar el clima laboral.
Propostes per combatre l’edatisme a l’administració de la Generalitat de Catalunya
- Sensibilització i formació: Impulsar campanyes i programes de formació per trencar amb els estereotips sobre l’edat.
- Promoció de diversitat intergeneracional: Crear espais de col·laboració entre treballadors de diferents edats per fomentar l’aprenentatge mutu.
- Avaluació objectiva del talent: Garantir que els processos de selecció i promoció es basen en competències i no en la franja d’edat.
- Adaptació a les necessitats i formació continuada: Proporcionar formacions contínues per facilitar l’adaptació dels treballadors als canvis tecnològics i organitzatius
- Valoració del talent i l’experiència: Reconèixer i valorar els coneixements i l’experiència acumulada i única de cada treballador.
La discriminació per edat és un problema real en molts sectors i és per aquest motiu, que cal impulsar un canvi en la mentalitat i reformular noves polítiques públiques que permetin avançar cap a una economia més justa i integradora.
En definitiva, abordar l’edatisme dins de la Generalitat de Catalunya no només contribuirà a crear un entorn de treball més just i inclusiu, sinó que també permetrà aprofitar el potencial que ofereixen tots els treballadors de totes les edats.
Cal un compromís ferm per part de l’Administració que vagi més enllà de les bones intencions i els gestos de cara la galeria, que aquest compromís es tradueixi en accions reals, concretes i sostingudes en el temps. I sobretot, que no es perdi més temps deixant d’abordar aquest problema autèntic.
Si penseu que aquesta qüestió us afecta, us animen a parlar amb els delegats i delegades de Prevenció de riscos de CATAC al vostre departament, treballarem amb vosaltres per resoldre les vostres preocupacions o malestars, us acompanyarem en tot allò que pugueu necessitar. Recordeu que la confidencialitat és absoluta i que ens trobareu sempre al vostre costat! Parlar-ne és el primer pas per poder treballar en les solucions.
Fonts i informacions relacionades:
- DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
- Conferència “Edatisme vers les persones grans: a què ens enfrontem?
- Ageisme, l’edat és ja el primer motiu de discriminació.
- Consell Assessor de la Gent Gran
- Informe mundial sobre el edadismo. OMS
- Guia per a una Comunicació Lliure d’Edatisme vers les Persones Grans