COMISSIÓ PARITÀRIA SECTORIAL DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
OCTUBRE 2025
Cataccrac paritària salut octubre 2025
El passat 1 d’octubre es va reunir la comissió paritària de salut, tot seguit IAC-CATAC presentem un resum de la reunió.
IAC-CATAC sortim de la paritària amb un regust agredolç. Tot i que es van abordar temes rellevants i es van recollir inquietuds legítimes, el desenvolupament de la trobada i les respostes ofertes per l’administració evidencien mancances estructurals, falta de planificació i una preocupant tendència a la inacció.
Manca d’homogeneïtat i rigor en la comunicació de la sinistralitat
La diversitat de criteris en la comunicació dels accidents laborals posa de manifest l’absència d’un protocol estandarditzat. Aquesta situació dificulta el seguiment per part dels delegats i delegades de prevenció i qüestiona el compromís real de l’administració amb la transparència. Malgrat que es reconeix el dret a la informació, la seva aplicació pràctica continua sent deficient i desigual.
Descoordinació interna en la informació sobre obres i trasllats
El fet que la informació sobre obres o trasllats d’unitats no arribi de manera sistemàtica als delegats i delegades de prevenció per manca de coordinació entre serveis (SPRL i SPOE) és especialment greu. Aquesta falta d’informació impedeix garantir el compliment normatiu i anticipar riscos. La proposta de la direcció (afegir un punt a l’ordre del dia dels comitès) és clarament insuficient davant d’un problema estructural de comunicació.
Externalització encoberta de la vigilància de la salut
L’administració justifica la contractació externa per la manca de professionals amb especialització. No obstant això, no s’amaga la precarietat dels serveis subcontractats ni la priorització de criteris econòmics per sobre de la qualitat. Aquesta situació reflecteix una falta de previsió i de voluntat política per construir una estructura pròpia sòlida i eficient.
Deficiències en el seguiment dels riscos psicosocials
L’ús de metodologies diferents (FPSICO i PSQCAT) fa impossible una anàlisi comparativa entre departaments o amb avaluacions prèvies. L’anunci de l’ús exclusiu del nou PSQCAT és positiu, però arriba tard. A més, la manca de seguiment efectiu de les mesures derivades de les avaluacions demostra que moltes acaben en un calaix i no es concreten en accions reals.
Retards injustificables i absència de protocols clau
L’ús reiterat de l’expressió “s’hi està treballant” per part de l’administració davant de temes essencials (com el protocol de conflictes interpersonals o el seguiment de les auditories del SGPRL) reflecteix una actitud passiva i manca de priorització. Aquesta deixadesa repercuteix directament en la salut i el benestar del personal.
Canals de comunicació obsolets i poc operatius
La creació d’un SharePoint o portal web per mantenir informats els delegats i delegades de prevenció és una bona iniciativa, però encara està en fase de desenvolupament. A la pràctica, els canals actuals continuen sent lents, dispersos i amb escassa fiabilitat.
Poca receptivitat davant les demandes sindicals
Davant qüestions sensibles com la participació del servei de prevenció com a representant de l’empresa als comitès, l’administració es limita a derivar el debat a altres espais de negociació. Aquesta resposta evasiva frena l’avenç cap a una veritable corresponsabilitat i reforça la percepció que la participació sindical es tolera però no es promou.
Salut emocional: avenços tímids i insuficients
La creació i implementació del Programa d’Ajuda Emocional (PAE) és un pas endavant, però encara insuficient. L’atenció psicològica no hauria de limitar-se a l’àmbit estrictament laboral, ja que les problemàtiques personals també afecten el rendiment i la salut dels treballadors. Mentrestant, la impossibilitat d’obtenir una baixa per estrès laboral a través de la mútua continua sent una gran assignatura pendent.
Malgrat que es van posar damunt la taula temes fonamentals, la reunió reflecteix una administració reactiva, que respon sense compromisos concrets i amb calendaris indefinits. L’abús de l’expressió “s’està treballant” evidencia la manca d’una estratègia clara i de voluntat política per afrontar amb serietat la prevenció de riscos laborals.
IAC-CATAC mantindrem una actitud constructiva i reivindicativa, i lluitarem per aconseguir resultats tangibles i mecanismes de control més efectius.