No és casualitat que ens hagin presentat una proposta d’acord damunt la taula després de mesos de negociar sense cap resultat.
IAC-CATAC convoquem vaga i ens presenten una proposta d’ACORD DAMUNT LA TAULA. Però no el presenten al comitè de vaga com han fet amb el personal docent, sinó a tots els sindicats de la Mesa Sectorial.Però aquesta proposta d’acord no recull totes les nostres reivindicacions i creiem que fins la Mesa Sectorial, que és, on és signen els acords encara podem, tot el col·lectiu exercir pressió i aconseguir més.
La proposta d’acord diu:
- Complement d’atenció educativa: fer extensiu al personal funcionari PAS el complement d’atenció al públic presencial establert a l’Acord 120/2007
- Resolució horària individual a l’inici de cada curs (NOMÉS ÉS NECESSARI PERQUÈ NO ES COMETIN ABUSOS)
- Horari continuat en períodes no lectius
- Règim horari segons el Decret de jornada i horaris (JA HA DE SER AIXÍ, JA QUEN NO ÉS PERSONAL EXCLÓS DE L’APLICACIÓ DEL DECRET)
- Compensació horària per participació als consells escolars (ÉS LA SEVA OBLIGACIÓ, COM TOTA FEINA FORA DE L’HORARI LABORAL. RECORDEM QUE AIXÒ HA DE SER VOLUNTARI)
- Flexibilitat horària recuperable de les 25 hores anuals
- Gaudiment dels dies addicionals de vacances per antiguitat (JA FA UN GANY QUE TENIR AQUEST DRET QUE JA ENS CORRESPONIA)
- Dret efectiu a la formació (JA ESTAN OBLIGATS A DONAR-HO. ÉS UN DRET)
- Recursos informàtics suficients per tal de realitzar formació en línia (JA ESTAN OBLIGATS A DONAR-LOS)
- Seguiment de les funcions (JA TENEN L’OBLIGACIÓ DE COMPLIR-HO)
- Posteriorment estudi de centre d’alta complexitat (OBLIGATS PER SALUT LABORAL)
- Actualització de la borsa de treball segons la borsa general (JA ESTÀ ESTABLERT)
Mantenim la vaga perquè no ens podem oblidar de les reinvidicacions que ens heu fet arribar i hem consensuat entre totes
- La desaparició dels nivells mínims i l’augment dels nivells base: 12 per subalterns i 14 per auxiliars, de SSCC i SSTT i valorar augments superiors per a tot el personal del departament.
- La transparència total de la borsa i la substitució automàtica de totes les baixes.
- L’actualització de les ràtios del PAS segons volum d’alumnat, complexitat i tipologia de centre.
- La possibilitat real de teletreball per a les tasques que ho permetin.
- La conciliació efectiva: APs a voluntat, flexibilitat real i eliminació de denegacions sistemàtiques per “necessitats del servei”.
- La dotació de personal subaltern als centres de primària.
- La dignificació salarial i professional de tot el personal PAS, tant de centres com de SSTT i SSCC.
“Salvatgement Combatives”
(demandes per tot el personal de l’administració)
Que portarem al Grup de Mesures laborals
- Augment retributiu immediat per recuperar dècades de pèrdua de poder adquisitiu.
- Carrera horitzontal real, que valori l’experiència i millori el servei públic.
- Tercera paga extra, substituint l’actual sistema d’objectius i productivitat.
- Recuperació del FAS i de tots els drets perduts amb les retallades.
- Jornada de 35 hores setmanals, com la resta d’administracions catalanes.
- Jubilació parcial i anticipada, per facilitar el relleu generacional.
- Flexibilitat horària real, conciliació efectiva i més permisos per cures.
- Tres dies de teletreball setmanal, per sostenibilitat i eficiència.
- Espai de negociació específic amb Funció Pública, per tractar aquestes demandes sense dilacions.
Sobre els que tenen pressa per penjar-se medalles
Enmig de tot aquest procés, també hem vist moviments que cal deixar clars. Mentre IAC-CATAC ha mantingut una línia de treball constant, discreta i rigorosa, hi ha qui necessita anunciar victòries abans que existeixin, qui corre a “vendre” acords que encara no s’han signat i qui, paradoxalment, acusa altres de “vendre fum” mentre ells mateixos en fabriquen a cabassos.
Avui, alguns sindicats han sortit corrents a proclamar que han signat un acord. Això és fals. No s’ha signat res. El que el Departament i Funció Pública han presentat és un document inicial, un esborrany per començar les negociacions formals. Un document que, de fet, recull punts que hem aportat tots els sindicats al llarg del Grup de Treball, i que ara haurà de ser revisat, esmenat i validat abans d’arribar a la Mesa Sectorial, que és l’únic espai amb capacitat legal per signar un acord.
Per tant, qui avui diu que “ha signat”, senzillament no diu la veritat.
Tenen molta pressa per penjar-se medalles, però la realitat és tossuda: no hi ha cap acord signat.
A IAC-CATAC no ens dediquem a fer numerets ni a inflar titulars.
A IAC-CATAC treballem.
A IAC-CATAC negociem.
A IAC-CATAC pressionem quan cal.
I quan hi ha un resultat real, el comuniquem amb transparència.
La vaga ha fet moure el Departament, i s’estan movent ràpid. És cert. I és gràcies a la pressió col·lectiva, no a cap signatura fantasma. Sabem que no aconseguirem tot el que demanem d’un dia per l’altre, però també sabem que el complement i altres millores són assolibles, i que hi estem més a prop que mai.
Per això, companyes i companys, us demanem serenitat, confiança i força.
CATACRAC arribarà amb tota la informació real, sense fum i sense trampes.
Ens veiem divendres, i hi anirem amb la veritat per davant, com sempre.
Com hem arribat a l’acord del complement d’atenció presencial del PAS de centres educatius
Una història de lluita, persistència i fets contrastables.
Durant massa temps, el Personal d’Administració i Serveis dels centres educatius ha estat un col·lectiu invisible per al Departament d’Educació i per a Funció Pública. Invisibles en les negociacions, invisibles en les decisions, invisibles en els reconeixements. Però aquesta vegada, la història ha començat a canviar. I ho ha fet perquè, com a IAC-CATAC, hem mantingut una línia clara: treball constant, pressió quan cal, i zero soroll innecessari. El resultat és un acord que no ha arribat per casualitat, sinó perquè l’hem forçat amb constància i determinació.
El punt d’inflexió arriba el setembre de 2024. Tot i que hi havia hagut reunions prèvies (anteriors), és en aquell moment quan tots els sindicats presents al Grup de Treball del PAS coincidim en un diagnòstic inequívoc: el Departament no tenia cap voluntat de negociar res. Les actes, els comunicats i els fulls informatius d’aquell període ho deixen clar: negatives sistemàtiques, cap flexibilitat en horaris, cap avenç en substitucions, cap reconeixement del col·lectiu. A IAC-CATAC ho vam resumir amb una sola paraula que encara ressona: DECEPCIONANT. El Departament del NO. Aquest és el context real del qual partim, i és important recordar-lo perquè explica perquè vam decidir fer un PAS endavant.
Davant d’aquest bloqueig, a finals de 2024 IAC-CATAC assumeix que, si no hi ha negociació, caldrà mobilització. I comencem a preparar accions que trenquin la invisibilitat del col·lectiu. Aquesta estratègia culmina el 10 de maig de 2025, quan IAC-CATAC convoca una manifestació del PAS de centres educatius, serveis territorials i serveis centrals. Aquell dia, a més, presentem una carta, al President de la Generalitat exposant la precarietat salarial, la manca de substitucions, la impossibilitat de conciliar i el menyspreu institucional que patim. D’aquella jornada neixen dos eslògans que ja formen part de la nostra identitat: “Deixar de ser invisibles” i “Un PAS endavant”. Aquella acció marca un abans i un després.
A les reunions del Grup de Treball del 20 de maig i del 20 de juny de 2025, el canvi de tarannà és evident. L’Administració comença a moure’s: s’obre a revisar funcions i horaris, a estudiar canvis als DOIGC, a reconèixer la flexibilitat horària recuperable, a permetre el gaudiment de les vacances addicionals per antiguitat en qualsevol moment de l’any i a revisar la situació de la borsa. I un fet clau queda recollit a les actes: qui demana el complement d’atenció presencial és IAC-CATAC. No és opinió, no és relat: és un fet documentat. A partir d’aquí, IAC-CATAC impulsa que tots els sindicats signin una petició conjunta al Govern reclamant aquest complement, reforçant la pressió i evitant que l’Administració intenti dividir-nos.
Entre 2025 i 2026, la pressió sostinguda comença a donar fruits. Aconseguim un nou redactat als DOIGC que deixa clar quines funcions no corresponen al PAS, com el manteniment, la jardineria o la pintura. S’oficialitza el dret a les 25 hores de flexibilitat recuperable. Es garanteix el gaudiment de les vacances addicionals per antiguitat en qualsevol moment de l’any. S’obre la porta a revisar horaris i a evitar que el PAS quedi sol al centre. I, finalment, el Departament reconeix que està “valorant” una de les reclamacions econòmiques. Per nosaltres, la lectura era clara: parlaven del complement d’atenció presencial, una reivindicació històrica que sempre havien negat.
A principis de 2026, IAC-CATAC decideix intensificar la pressió. Demanem una reunió directa amb la Direcció del Departament i, alhora, ens sumem a les mobilitzacions dels docents i del PAE, amb participació a la manifestació del 24 de gener. Per primera vegada, el PAS surt al carrer amb força. I IAC-CATAC pren una decisió valenta: donar suport a la vaga del sector educatiu. I és just en aquell moment quan comencen a arribar els primers indicis que el complement és possible. Casualitat? O resultat de la pressió? Els fets parlen per si sols.
Finalment, el març de 2026, després de dos anys de lluita sostinguda, mobilitzacions, pressió institucional, negociació, i amb la convocatòria de la vaga, s’aconsegueix materialitzar l’acord del complement d’atenció presencial per al PAS de centres educatius. No és un regal. No és una concessió. És el resultat d’una estratègia clara i coherent: treball constant, pressió quan cal, unitat sindical quan és útil i discreció quan convé. A CATAC no ens agrada fer soroll buit. Ens agrada treballar, aconseguir resultats i explicar-los quan són reals.
I aquest acord no és el final de res. És només el principi. Continuarem lluitant perquè desapareguin els nivells mínims, perquè les substitucions siguin automàtiques, perquè la borsa sigui transparent, perquè les ràtios s’actualitzin, perquè el teletreball sigui una realitat, perquè la conciliació deixi de ser una paraula buida i perquè el PAS tingui el respecte institucional que mereix. Continuarem batallant per tots els col·lectius: centres educatius, serveis territorials, serveis centrals i tota l’Administració de la Generalitat.
Aquesta victòria és només la primera de moltes. I no ens aturarem fins que caiguin totes les reivindicacions que encara tenim pendents.
Cataccrac NEGOCIACIONS PERSONAL PAS D’EDUCACIÓ