El comptador d’agressions en Justícia Juvenil segueix pujant.
Com ho podem aturar?
Quatre persones que treballen del centre educatiu L’Alzina de Palau-solità i Plegamans de Justícia Juvenil han resultat ferides de gravetat després de ser agredides per un intern amb una barra de ferro, quan intentaven fer una contenció, per desarmar-lo. Ara les persones treballadores resten de baixa per lesions.
Una altra educadora social del Centre Educatiu El Segre de Lleida, també de Justícia Juvenil, va patir fa uns dies una agressió sexual per part d’un jove que hi compleix condemna, precisament per aquest tipus de delicte.
Els últims temps hi ha hagut fins a quatre agressions greus i múltiples agressions de diferent tipologia. Les agressions van en augment. L’última, sexual.
Aquest problemàtica, unida a la inacció de l’administració pública, fa que el personal educatiu i de seguretat no vulgui prestar serveis en els centre de Justícia Juvenil.
Des de la IAC-CATAC portem anys reclamant recursos al Departament de Justícia pels centres de Justícia Juvenil. Uns recursos que no arriben i que aboquen els centres educatius a una situació insostenible.
La falta de personal i les precàries condicions laborals, unides a la manca de manteniment de les infraestructures, està comportant que la seguretat i qualitat del servei no sigui la correcta per complir l’encàrrec de guàrdia i custodia dels menors i joves que estan sota la tutela de l’Administració.
Cal no oblidar que parlem, dels principis rectors de la LO 5/2000 que regula la responsabilitat del menor i que, en l’article 55, recull els principis de resocialització amb els que va dirigida tota activitat educativa dins dels centres. És en aquesta llei on també s’afirma que “l‘internament, en tot cas, ha de proporcionar un clima de seguretat personal per a tots els implicats, professionals i menors infractors, la qual cosa fa imprescindible que les condicions d’estada siguin les correctes per al normal desenvolupament psicològic dels menors”. Així com també cal recordar la màxima constitucional per la que tota pena privativa de llibertat va dirigida a la reeducació i la reinserció social. Principis que queden del tot desvirtuats davant de les situacions que estem vivint en l’actualitat els i les professionals, i que ens impedeixen exercir les nostres funcions, com degudament pertoca i tal com preveu la llei.
A causa de la manca de solucions clares i efectives per part de l’Administració, que puguin revertir aquest situació precària, IAC-CATAC hem interposat diverses denuncies a inspecció de treball i el Síndic de Greuges.
El col·lectiu reclamem el reconeixement de la nostra ESSENCIALITAT com va quedar palès durant l’estricte confinament de la COVID, on els equips educatius de centres de JJ van ser els únics absolutament imprescindibles per la inajornable tasca d’educació, de protecció i també de contenció, supervisió i vigilància.
Per millorar les condicions laborals IAC-CATAC portem molt de temps amb una sèrie de reivindicacions que el Departament de Justícia no ha volgut negociar, respecte del reconeixement retributiu aplicable als llocs de treball, la millora dels torns, jornades i horaris de l’equip educatiu, la catalogació de les funcions de l’educador/a social, mesures seguretat i salut laboral, mesures en matèria de conciliació, formació especifica, etc.
IAC-CATAC també reivindiquem la regulació de la segona activitat per al personal educatiu de centres educatius i un pla d’infraestructures que millori les actuals mancances estructurals.
Cal la mort d’una altra treballadora del Departament de Justícia per dotar els centres de justícia juvenil del personal i dels recursos que calen per treballar amb seguretat?
És de vida o mort dotar de més personal i de més recursos els centres de Justícia Juvenil, així com oferir millors condicions laborals als seus treballadors i treballadores.
Al Departament de Justícia li toca decidir.
Continuem amb la lluita!!