Companys i companyes amb aquesta circular us volem explicar amb detall els importantíssims canvis que comporta la sentència num.2663 de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolent el recurs ordinari número 80/2020 contra el Decret 249/2019, de 26 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Armes del Cos d’Agents Rurals.
ANTECEDENTS
Com sabeu des d’IAC CATAC de bon principi vam estar en desacord amb aquest Reglament d’Armes, fonamentalment perquè obligava a portar armes al cinturó en qualsevol actuació (defensa/porra extensible) i perquè també obligava a tothom a fer les proves necessàries per poder utilitzar armes. La nostra Llei no ens cataloga com a cos armat i fins fa no gaire temps les armes eren quelcom residual dins el nostre dia a dia, únicament eren utilitzades per un nombre reduït de companys per tasques de gestió de fauna i en menor grau tasques d’antifurtivisme. Molts companys i companyes no tenen el perfil per fer ús d’armes, siguin de foc o no, i de fet aquestes els hi provoquen inseguretat i fins i tot angoixa. Obligar per decret a que tothom faci les proves per portar armes en un cos com el nostre creiem que és un disbarat. A més hi ha un altre aspecte que sempre hem destacat: l’elevat nombre de tasques que realitza el CAR fa inviable que se’ns pugi donar a tots i totes la formació necessària per utilitzar armes amb les mínimes garanties. Per això des d’IAC-CATAC vam proposar una alternativa molt més assenyada i coherent que consisteix en la creació d’un grup especial (de fet es podria fer amb una ampliació del GEVA) per realitzar les tasques amb més risc d’agressió.
IAC-CATAC, UGT i l’Advocacia de l’Estat vam presentar recursos en contra del Decret 249/2019 pel qual s’aprova el Reglament d’Armes, per diferents motius de caire legal únicament va ser acceptat aquest últim i la resolució d’aquest recurs mitjançant la sentència núm. 2663 té repercussions molt rellevants que us passem a detallar:
ANÀLISI DE LA SENTÈNCIA
La Sentència núm. 2663 de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya deroga alguns articles del DECRET 249/2019, de 26 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’armes del Cos d’Agents Rurals. En concret declara la nul·litat de ple dret dels articles: 2; 5.2; apartat c, d i e de l’article 6.1; 7; 8; 9.1; 14; 16; 21 i 25.
La derogació es justifica perquè vulnera en tot el referent a l’ús i les definicions d’armament el “Real Decreto 137/1993, de 29 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de Armas” (REARM), en haver sigut dictats per un òrgan manifestament incompetent. Cal recordar la prevalença del Real Decreto 137/1993 en tot allò referent a l’ús d’armament per part del CAR. El DECRET 249/2019 autoritza l’ús d’armes no permeses a un cos auxiliar de les forces de seguretat, ignora quines llicències d’armes se’ns permeten i quines armes emparen, vulnera els procediments establerts per a l’obtenció de llicències d’armes i estableix una obligació d’ús d’armes general i genèrica que no correspon.
El aspectes de la sentència que tenen més repercussió són els següents:
1- OBTENCIÓ /TRAMITACIÓ LLICÈNCIES D’ARMES
El principal punt que des d’IAC-CATAC vam lluitar per eliminar del Reglament d’Armes (juntament amb la consideració de la defensa extensible com a arma de dotació per tothom) durant les negociacions que vam tenir amb la DG va ser el fet que ens convoquessin a tots els agents a fer les proves mèdiques, psicològiques i psicotècniques obligatòries per tramitar les corresponents llicències d’armes.
Tot i el gran esforç que va suposar per la secció sindical d’IAC-CATAC intentar modificar l’esborrany inicial de la DG l’única concessió que vam aconseguir finalment va ser un lleuger però important canvi a la Disposició Transitòria Primera del Decret 249/2019: els membres de Cos d’Agents Rurals que en el moment d’entrada en vigor del Decret d’Armes fossin funcionaris per poder utilitzar armes han de superar les proves a que se’ls convoqui únicament per primera vegada.
Sempre ha quedat el dubte, encara a dia d’avui, si legalment ens podien obligar a realitzar unes proves la finalitat de les quals és obtenir una llicència d’armes que és una acreditació a títol personal. Ara la sentència ha obert una mica de llum en aquest sentit atès que declara nul de ple dret l’article 25 del Decret 249/2019 que diu el següent:
Article 25
Tramitació i renovació de llicències
Un cop el o la membre del Cos d’Agents Rurals hagi superat les proves mèdiques, psicològiques i psicotècniques regulars obligatòries i els cursos de formació, els exercicis i les pràctiques de tir i d’ús de l’armament obligatoris, el Departament on estigui adscrit el Cos d’Agents Rurals ha de tramitar la llicència d’armes corresponent, i, si escau, la seva renovació.
En concret la sentència 2663 especifica que en ser un cos auxiliar dels cossos de seguretat se’ns pot concedir la llicència de tipus C, única que pot ser utilitzada per al compliment de les nostres funcions. En estar sotmesos al compliment del Reglamento de Armas de l’Estat, ens hem de remetre als arts. 121 i 122 d’aquest reglament, que estableixen que és el personal interessat qui ha de presentar la corresponent sol·licitud. En cap cas estableix que serà l’òrgan en el que es presta el servei qui farà les sol·licituds, ni obliga als membres d’aquests cossos a posseir-la. En qualsevol cas, tant la Sentència 2663, com la Llei 17/2003 del CAR, com el Reglament d’Armes del Cos d’Agents Rurals remet qualsevol aspecte referit a les armes, incloses llicències, a la legislació vigent en aquesta matèria, es a dir el “Real Decreto 137/1993, de 29 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de Armas”.
Per tant l’única forma d’obtenir qualsevol llicència d’armes és a través de sol·licitud personal davant la Intervenció d’Armes de la Guardia Civil que correspongui al domicili de l’interessat. En cap cas és el CAR qui pot tramitar les llicències, motiu pel qual s’anul·la l’article 25 del DECRET 249/2019 atès que atorgar a un organisme no competent una gestió que correspon al propi interessat. Es pot deduir doncs que l’ús d’armes no pot ser imposat de forma genèrica i generalitzada, i que queda restringit a les armes que autoritza la llicència C prèvia sol·licitud personal de l’interessat.
2-ARMES DE FOC AUTORITZADES
Armes autoritzades. Segons l’article 124 del Real Decreto 137/1993 únicament les llicències de tipus C són les que es poden concedir als Agents Rurals per raó específica del seu càrrec, i autoritzen l’ús d’una arma de les categories 1ª, 2ª.1 o 3ª.2.
L’article 3 del mateix Real Decreto defineix aquestes categories de la següent manera:
“1.ª categoría: Armas de fuego cortas: Comprende las pistolas y revólveres. (*)
2.ª categoría: 1. Armas de fuego largas para vigilancia y guardería: Son las armas largas que reglamentariamente se determinen por Orden del Ministerio del Interior o mediante decisión adoptada a propuesta o de conformidad con el mismo, como específicas para desempeñar funciones de vigilancia y guardería.
3.ª categoría: 2. Escopetas y demás armas de fuego largas de ánima lisa, o que tengan cañón con rayas para facilitar el plomeo, que los bancos de pruebas reconocidos hayan marcado con punzón de escopeta de caza, no incluidas entre las armas de guerra.”
(*) La Direcció General fa anys que va demanar la habilitació de l’arma curta a l’òrgan competent i de moment no s’ha obtingut el vist i plau, res sembla indicar que això canviï properament.
EXCLUSIÓ AL CAR D’ARMES AMB LLICÈNCIES D i E
En relació a les llicències dels tipus D i E la Sentència 2663 n’exclou el seu ús per a funcions públiques, ja que aquestes llicències estan destinades a particulars, i el REARM no contempla el seu ús per exercir funcions públiques amb armes emparades per aquestes llicències.
Al mateix temps la sentència deixa clar que no es podran fer ús al CAR d’armes d’àmbit privat com s’ha fet sovint fins ara per l’exposat anteriorment.
Des d’IAC-CATAC estem contra de l’exclusió de les armes emparades per les categories D i E atès que impedeix exercir funcions pròpies del CAR com és la gestió de fauna. Tanmateix la legalitat vigent és molt clara i no veiem cap sortida legal per poder fer ús d’aquest tipus d’armes que no contempli una reforma de la normativa estatal bàsica (REARM).
Cal remarcar en aquest punt que la Direcció General ha adquirit aquest any rifles d’alta gama que han costat milers d’euros (un per cada membre del GECA ) que al ser armes de la categoria 2ª .2, i per tant emparades per la llicència D, la sentència n’exclou el seu ús per a funcions públiques. La precipitació i responsabilitat per part de qui va prendre aquesta decisió és evident i ha suposat una despesa de centenars de milers d’euros que ara es demostren inútils!
3-EXCLUSIÓ DE LA DEFENSA EXTENSIBLE
La sentència en aquest cas diu que l’article 5.1 del REARM prohibeix la defensa extensible al Cos d’Agents Rurals perquè només permet el seu ús a «funcionarios especialmente habilitados». La definició d’aquest tipus de funcionaris correspon a la «Comisión Interministerial Permanente de Armas y Explosivos» i en l’exercici de les seves funcions ha vingut informant que el «funcionario especialmente habilitado» és el que forma part del Cossos i Forces e Seguretat, així que pràcticament es pot descartar que es pugui habilitar al CAR a fer ús d’aquesta arma.
Des d’IAC-CATAC sempre ens hem manifestat contraris a que la defensa extensible es considerés arma de dotació perquè això comportava la obligació de portar-la en qualsevol circumstància quan la major part de les nostres tasques no requereixen l’ús de cap arma. A més el fet de considerar la defensa extensible com a arma de dotació contradiu el que diu la Disposició Addicional Quarta de la Llei 17/2003 del CAR, que estableix que es podrà fer ús d’armes, i que es limitarà a l’acompliment de les funcions que ho requereixin. En cap cas per tant ho estableix com una obligació genèrica per a totes les funcions ni per tots els agents.
4-FUNCIONS EN QUE CAL PORTAR ARMES DE FOC
Aquestes funcions les defineix l’article 14 del reglament d’Armes del CAR. Aquest article hauria de donar resposta a la Disposició Addicional Quarta abans esmentada, almenys en el relatiu a les armes de foc, al definir quines serien les funcions en que cal portar armes de foc . El fet que hagi estat declarat NUL DE PLE DRET en la seva totalitat per la sentència hem d’entendre que fa que de facto les armes de foc no puguin ser utilitzades al CAR.
El motiu de la seva nulitat té dues motivacions. La primera perquè com en altres articles considerats nuls es fa referència a armes de foc de gestió i armes de foc defensives, i aquestes definicions contravenen les pròpies definicions d’armes recollides al Reglament d’Armes de l’Estat. La segona perquè no defineix pas totes les funcions en que s’haurien de portar armes de foc sinó que ho deixa obert al que es determini mitjançant instruccions, i segons la sentència la Generalitat no és competent per remitir-se a instruccions posteriors.
Per IAC-CATAC aquest article 14 era un dels articles en que ens vam mostrar més crítics perquè era inadmissible que el propi Reglament del CAR no deixés ben definides totes aquelles funcions en que s’haurien de portar armes de foc, deixant-ho obert a futures instruccions i per tant a una arbitrarietat manifesta. A més en el seu punt 14.2 arribava a l’absurditat al indicar que s’haurien de portar armes de foc en totes les activitats nocturnes, la qual cosa implicava que moltes feines exclusivament de gestió com els censos de mesomamífers o censos d’amfibis s’haguessin de realitzar amb armes de foc…
Evidentment aquest article, com d’altres declarats nuls de ple dret per la sentència, es pot esmenar però això únicament es pot fer tornant a tramitar un nou Decret que aprovi un nou Reglament d’Armes.
5-INTERPRETACIÓ DE LA SENTÈNCIA PER PART DE LA DG
Aquesta Circular interpreta la sentència 2663 de forma esbiaxada i totalment arbitrària. Entén que el problema plantejat es limita a una qüestió relativa al redactat dels articles, i no a una qüestió de fons de vulneració de la legislació vigent en matèria d’armament. Proposa resoldre la qüestió modificant el redactat dels articles anul·lats i desenvolupant instruccions internes…
Però Modificar el redactat implica seguir el procediment ajustat a dret que deriva en la modificació i l’aprovació de d’un nou Reglament d’Armes del CAR exclusivament per la via de l’aprovació d’un Decret per part del Govern, i no pot ser en cap cas desenvolupat mitjançant instruccions internes, tal i com estableix la pròpia Sentència 2663 en el seu apartat tretzè. Indirectament, aquesta sentència anul·la totes les instruccions i circulars internes que desenvolupen el Reglament d’Armes del CAR, inclosa la Circular informativa 04/2023.
CONCLUSIÓ
El fet d’establir mitjançant Instruccions i Circulars Internes un ús general d’armes per a tots els Agents vulnera la pròpia Llei 17/2003. És el Reglament del CAR el que ha d’establir quines són aquestes funcions que ho requereixen, cosa que no fa. Es crea així un buit legal per on es pretén colar una regulació sui generis que ha conduït a la Sentència 2663. Una vegada definides les funcions en les que és necessari l’ús d’armes, i només llavors, es pot fer un Reglament d’Armes com cal subjecte a la legislació vigent en aquesta matèria.
La sentència 2662 deixà palès que les evidents vulneracions de «El Real Decreto 137/1993 , de 29 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de Armas» per part del nostre Reglament d’Armes fan que aquest de facto no sigui operatiu al declarar-se nuls articles fonamentals. La impossibilitat d’esmenar el Reglament mitjançant instruccions internes comporta que s’haurà de tramitar un nou Reglament d’Armes que acompleixi el que marca la sentència 2663, i haurà de ser aprovat per Acord de Govern via Decret.
Salut!