Bombers i personal laboral es mobilitzen per unes condicions dignes
 
El malestar al Departament d’Interior fa temps que creix i aquests dies torna a sortir al carrer. Bombers i bomberes de la Generalitat i personal laboral d’Interior es mobilitzen davant unes condicions laborals i unes mancances de personal que fa massa temps que arrosseguen.
IAC-CATAC formem part d’aquestes mobilitzacions. La manca d’efectius, la dependència de les hores extraordinàries i dels reforços voluntaris, les deficiències en matèria de salut laboral, les plantilles insuficients o la necessitat de millorar les condicions laborals no són problemes nous. Són el resultat d’anys de mancances que s’han anat acumulant mentre augmentaven les necessitats, les responsabilitats i la complexitat dels serveis que presta el Departament.
I quan ampliem la mirada, veiem que moltes d’aquestes mancances no acaben en Bombers. També les trobem, amb les particularitats de cada col·lectiu, entre el personal laboral d’Interior, el personal d’administració i serveis de les comissaries o la plantilla del Servei Català de Trànsit.
Interior fa aigües, i les plantilles fa temps que ho estan advertint.
Els bombers i bomberes de la Generalitat diem prou. Les mobilitzacions posen damunt la taula un model que massa sovint necessita de la disponibilitat de la mateixa plantilla per cobrir les mancances estructurals del servei.
No podem normalitzar que la resposta a la falta d’efectius siguin les hores extraordinàries i els reforços voluntaris, ni que hi hagi dotacions que no puguin treballar amb les garanties necessàries. Les necessitats estructurals s’han de cobrir amb plantilla estructural.
Més bombers i dotacions suficients. Reclamem augmentar la plantilla i garantir dotacions suficients als parcs. La manca d’efectius repercuteix en les nostres condicions de treball, incrementa la càrrega sobre les plantilles i pot afectar la seguretat de les intervencions. Un servei essencial com Bombers necessita una planificació de recursos humans que garanteixi els efectius necessaris sense dependre sistemàticament de la voluntarietat de la plantilla. Més plantilla és més seguretat per als bombers i bomberes i també per a la ciutadania.
35 hores i reconeixement de la nocturnitat. Reclamem avançar cap a una jornada de 35 hores, adaptada a les particularitats del servei i dels nostres torns. A aquesta reivindicació hi sumem el reconeixement efectiu de la nocturnitat, una realitat inherent a un servei que funciona les 24 hores del dia i que ha de tenir una compensació adequada també en termes de jornada.
Des de IAC-CATAC defensem les 35 hores reals per al conjunt del personal de la Generalitat, sense pèrdua de drets ni fórmules que acabin traslladant el cost de la reducció de jornada sobre les mateixes plantilles.
La nostra salut és imprescindible. L’exposició a fums, contaminants i substàncies tòxiques forma part dels riscos inherents a la nostra feina, però això no significa que s’hagi d’assumir com una conseqüència inevitable de la professió.
Reclamem reforçar la prevenció, els protocols de descontaminació, la neteja i gestió dels EPI i el seguiment de la salut de les persones exposades. La prevenció dels riscos derivats dels contaminants ha de formar part de l’organització ordinària del servei, amb els recursos humans, materials i tècnics necessaris.
Treballar amb seguretat també durant les grans emergències. Les grans emergències i els serveis de llarga durada posen encara més en evidència la necessitat de disposar d’una estructura dimensionada adequadament.
Avituallaments, descansos, relleus i recursos suficients no poden dependre de la improvisació. Són elements imprescindibles perquè puguem desenvolupar la nostra feina amb seguretat durant intervencions que poden prolongar-se durant moltes hores.
Reconeixement professional i unes condicions dignes. Les nostres reivindicacions també tenen a veure amb el reconeixement professional i retributiu d’una feina que comporta responsabilitat, disponibilitat, especialització i unes condicions especialment exigents.
Millorar les nostres condicions no és només una qüestió laboral. És també una aposta per retenir professionals, garantir l’experiència dins del Cos i disposar d’un servei públic de Bombers fort i preparat per afrontar unes emergències cada vegada més complexes.
El personal laboral també diem prou. El sistema d’emergències no funciona només amb els bombers i bomberes. TEOC, EPAF, TEMH, personal de logística i la resta de personal laboral de la DGPEIS som una peça imprescindible perquè el servei funcioni, abans, durant i després de cada emergència.
Fa temps que denunciem unes plantilles insuficients, sobrecàrrega de feina i serveis que massa sovint funcionen sota mínims. Una situació que es fa encara més evident durant les campanyes forestals i els episodis de grans emergències, quan augmenten les necessitats del servei i la pressió sobre unes plantilles que ja parteixen d’un dimensionament insuficient.
IAC-CATAC reclamem els efectius necessaris per garantir el funcionament ordinari dels serveis sense dependre permanentment de reforços, disponibilitats o de la sobrecàrrega de les plantilles.
Les sales de coordinació necessiten personal suficient per desenvolupar amb garanties una funció essencial en la gestió de les emergències. Les EPAF necessiten els reforços adequats per assumir les tasques que tenen encomanades. I els serveis de logística i la resta d’unitats de suport han de disposar dels recursos humans necessaris per donar resposta a les necessitats reals del Cos.
Volem reconeixement professional per a unes funcions imprescindibles. L’experiència, l’especialització, les responsabilitats i les funcions que desenvolupem han de tenir el reconeixement professional i retributiu que correspon. El personal laboral no som un element auxiliar del sistema d’emergències: en formem part.
També és imprescindible el desplegament de l’Escala de Suport. La creació de l’Escala de Suport havia de permetre avançar en el reconeixement i l’ordenació professional de diferents col·lectius que actualment formen part del personal laboral de la DGPEIS. Reclamem que aquest procés es desplegui definitivament, amb garanties i negociació amb la representació de les treballadores i treballadors, i que deixi de ser una promesa pendent mentre continuem assumint les mateixes funcions i responsabilitats.
Com la resta del personal de la Generalitat, IAC-CATAC reclamem una jornada real de 35 hores, sense pèrdua de drets i acompanyada de l’increment de plantilla necessari perquè la reducció de jornada no es converteixi en més càrrega de treball. Necessitem unes condicions laborals que permetin treballar amb seguretat, conciliar i desenvolupar les nostres funcions amb els recursos suficients.
Bombers, bomberes i personal laboral compartim una mobilització el 18 de setembre, però també compartim la realitat que un sistema d’emergències no es pot sostenir indefinidament sobre plantilles insuficients, sobrecàrregues i disponibilitat permanent de les persones que hi treballem. Les emergències necessiten tots els seus professionals. I tots els professionals necessitem unes condicions dignes.
La situació del personal de Taller-Ràdio és un altre exemple de les mancances en la gestió de personal d’Interior. Després d’anys de canvis d’adscripció i d’una situació organitzativa que el mateix col·lectiu ha qüestionat, continuem esperant que es resolgui definitivament el seu retorn a la DGPEIS i totes les conseqüències laborals que se’n deriven. Mentrestant, el servei ha hagut d’afrontar les seves funcions amb una plantilla insuficient: 9 places quan n’hauria d’haver 12, vacants que no es cobreixen i qüestions pendents com les hores extraordinàries, els horaris, la uniformitat i el reconeixement retributiu.
A aquesta situació s’hi afegeixen els problemes produïts en el concurs de canvi de destinació, en què es van arribar a modificar les funcions del col·lectiu sense haver-ho negociat prèviament amb el Comitè Intercentres, una situació que va obligar a rectificar les bases. Des de IAC-CATAC reclamem una solució definitiva per al Taller-Ràdio: plantilla suficient, cobertura de les vacants, retorn efectiu a la DGPEIS, reconeixement de les condicions laborals i retributives i unes funcions clarament definides i negociades.
El problema no acaba aquí. Les mobilitzacions de Bombers, bomberes i personal laboral posen damunt la taula problemes que van més enllà del sistema d’emergències. Quan ampliem la mirada al conjunt del Departament, trobem altres col·lectius que també arrosseguen manca de personal, sobrecàrrega de feina, falta de reconeixement professional i unes condicions laborals que necessiten millorar.
La situació del Cos d’Agents Rurals també evidencia els problemes estructurals d’Interior. El Cos compta amb uns 600 agents, lluny dels 807 que l’anterior Pla Estratègic preveia assolir ja l’any 2024, mentre continuem reclamant més plantilla, complements retributius, carrera professional i promoció interna. Després de la convocatòria de vaga del passat mes de maig, la DGAR va assumir nous compromisos. Els acords s’han de complir i convertir-se en millores reals.
El personal laboral vinculat a Agents Rurals, especialment els TEOC, també reclama plantilles suficients, reconeixement professional i processos de mobilitat i canvi de destinació que avancin amb garanties. Més plantilla, reconeixement professional i retributiu i condicions laborals dignes per a tot el personal d’Agents Rurals.
El PAS de les comissaries n’és un exemple clar. Mentre la plantilla de Mossos d’Esquadra ha anat augmentant, el personal administratiu que dona suport al seu funcionament no ha crescut de manera proporcional. El resultat són plantilles insuficients i una càrrega de feina cada vegada més gran.
Des de IAC-CATAC reclamem més personal administratiu, l’aplicació de la pujada de nivell pendent del personal auxiliar i la millora dels nivells del personal administratiu, la jornada de 35 hores i una flexibilitat horària real. Cal modificar el decret de jornada i horaris per facilitar la conciliació, permetre l’entrada abans de les 7.30 h i eliminar les tardes obligatòries. A les comissaries, a més, continuem reclamant el reconeixement de les condicions específiques en què treballa el PAS.
Al Servei Català de Trànsit la situació també fa temps que genera malestar. L’increment de tasques i responsabilitats no ha anat acompanyat d’un dimensionament suficient de la plantilla ni del reconeixement professional que correspon. El personal del SCT reclamem més plantilla, una revisió dels nivells, reconeixement professional i retributiu i mesures que permetin retenir el talent i garantir uns serveis públics gestionats amb recursos propis suficients.
Som col·lectius diferents, amb funcions i reivindicacions pròpies. Però quan posem totes aquestes realitats damunt la taula apareix un mateix problema de fons: Interior augmenta serveis, efectius, competències i responsabilitats sense dimensionar ni reconèixer adequadament totes les plantilles que els fan possibles.
No es poden ampliar els cossos operatius sense reforçar les estructures administratives i de suport. No es poden cobrir necessitats estructurals amb hores extraordinàries, reforços o sobrecàrrega. I no es poden exigir cada vegada més responsabilitats sense el reconeixement professional i laboral corresponent.
Des de IAC-CATAC exigim una política de personal que posi les plantilles al centre: més personal, 35 hores, reconeixement professional i retributiu, conciliació i unes condicions de treball dignes i segures.
Bombers, bomberes, personal laboral, personal d’administració i serveis i personal del SCT som peces imprescindibles dels serveis públics d’Interior.
 
Més plantilla. Més reconeixement. Millors condicions laborals. 35 hores!
INTERIOR FA AIGÜES. ÉS HORA DE POSAR-HI SOLUCIONS.
Divendres 18 de setembre, a les 10 hores a plaça Sant Jaume!